miércoles, 24 de octubre de 2012

Parlem de psicologia...

"Antes de querer cambiar al niño, tendríamos que querer cambiar nosotros." (Carl Jung).

 Avui començaré a parlar i a reflexionar sobre la psicologia i m’endinsaré, concretament, en la psicologia de l’educació.

La psicologia és una ciència que estudia els processos cognitius, la vida afectiva i la condició humana i que utilitza diversos mètodes per fer-ho (descriptiu, experimental, correccional, entre altres). Els seus objectius són: descriure, explicar, comprendre, predir i controlar el que succeeix. Té dues dimensions: la investigació bàsica (psicologia general, psicologia experimental, psicobiologia, psicologia evolutiva, psicologia social, psicologia de la personalitat, psicologia de l’aprenentatge, psicologia diferencial, psicologia cultural i psicologia del gènere) i la psicologia aplicada (psicologia educativa, psicologia clínica i psicologia del treball i de les organitzacions).

Jo em centraré en explicar-vos la psicologia educativa: 

Primer de tot, dir que hi ha una gran ignorància respecte al coneixement d’aquest tipus de psicologia. De fet, la gent es confon entre psicopedagogia, psicologia educativa, psicologia infantil, psicologia de l’escola, etc. Són disciplines que es relacionen, però no són les mateixes. Jo, com ja he dit, només em centraré en una d’elles, però per a conèixer les diferències, us recomanaria que llegíssiu el següent llibre: “Psicología de la Educación”, Gaston Mialaret

Molts de mestres es pregunten com poden millorar l’aprenentatge i la creativitat dels infants, com integrar als nens amb discapacitats o com integrar als superdotats, reflexionen sobre si s’han d’incloure l’educació emocional o les habilitats socials a l’escola, sobre les conductes agressives per part d’alguns infants, etc.

La psicologia educativa és la branca que es centra a cercar respostes a totes aquestes preguntes. Estudia tot el relacionat amb l’educació, com els processos psicològics bàsics, el comportament humà, els processos d’ensenyança-aprenentatge i, a més a més, també pren importància en ella, la metacognició (conèixer el que coneguem). Els psicòlegs educatius s’encarreguen de fer i interpretar les proves psicològiques per a ajudar els estudiants en les seves decisions, i orientar-los, al igual que ho fan amb els pares i mestres, per així aconseguir més rendiment dels anys escolars.

Així doncs, els psicòlegs educatius intentaran donar resposta, mitjançant un treball cooperatiu amb els participants de la situació en concret, a les possibles preguntes dels educadors, tant si es tracta de mestres com pares. Tractaran, per exemple, de cercar juntament amb l’educador els mètodes que més convenen a l’edat del nen per tal d’evitar el fracàs en l’aprenentatge.

D’aquesta manera, i malgrat les diferents postures que existeixen, la psicologia de l’educació té com a objectius proporcionar models explicatius dels processos de canvi, contribuir a la planificació d’actuacions educatives eficaces i, ajudar a la resolució de problemes educatius concrets. Tot el nombrat s’ha de tenir en compte sense oblidar mai que la teoria i la pràctica van agafades de la mà i de que una sense l’altra no poden fer camí. A més a més, com a educadors no sols hem d’aconseguir això (aplicar la teoria a la pràctica) sinó també, hem de continuar investigant de la nova pràctica, és a dir, posar-nos al corrent de les noves teories que sorgeixen. Quanta més informació tenim sobre tots els temes relacionats en l’educació, millor formats estirem. Com ja sabem una de les principals maneres de ser un bon professional es tenir una formació permanent. 

Per tant i com a conclusió, la psicologia educativa és un reforç més per als educadors, els quals han de continuar formant-se al llarg de la vida, per a espitjar junts la paret en la que es troben quan sorgeix un problema, sense oblidar mai que es dediquen a això, a ajudar-los, i no a fer el nostre treball.

Per acabar, m’agradaria aportar-vos una mica més d’informació sobre ella:

 -Aquest vídeo tracta sobre l’evolució històrica



-Aquesta pàgina ens parla sobre:

 Desenvolupament Històric, Definició, Funcions, Àmbits d’Actuació, Procediments, Tècniques e Instruments, Formació i Acreditació. http://www.cop.es/perfiles/contenido/educativa.htm


 -Per últim, us mostro aquest vídeo que encara ens parla de la psicologia de l’educació sense profunditzar gaire, anirà bé per establir els principals coneixements sobre ella. 




Ara sí finalitzo, tan sols em queda dir-vos que espero que us assabenteu de la gran importància que té l’educació en les nostres vides, de lo fonamental que és resoldre les dificultats que es produeixin en tot el que fa referència en ella i del gran pes que té la psicologia de l’educació per ajudar en totes elles, tant sigui a familiars, a mestres i sobretot, als propis infants. 


http://www.flickr.com/photos/crazyvet/5377079363/



1 comentario:

  1. Ja pots fer les següent entrades, bones aportacions.
    Pots llevar el comentari un cop llegit.

    ResponderEliminar