Avui, ja que és l’última entrada que dedico a l’assignatura de Psicologia de l’Educació, m’agradaria començar per tota una sèrie de frases que ens fan referència a tot l’esmenta’t respecte a ella en aquest bloc.
Aquí les teniu. Espero que us agradin i que donin peu a que reflexioneu:
"La mayor parte de lo que se le enseña a un niño podría enseñarse en la mitad de tiempo si se le motivara y se le dieran buenas estrategias de aprendizaje."
John Seymour
"La sociedad verdaderamente humana es la sociedad del aprendizaje, donde los abuelos, los padres y los niños son todos estudiantes."
Eric Hoffer
"El factor más importante que influye en el aprendizaje es lo que el alumno ya sabe. Averígüese esto y enséñese consecuentemente". David Paul Ausubel
Després d’aquest moment de reflexió sobre el que diuen aquest autors que teniu a dalt, ara sí que he de començar amb la continuació del temari, és a dir, he de continuar informant-vos sobre el procés d’aprenentatge.
Cada cert temps, us anava publicant un breu resum sobre cadascun dels temes que hem donat a classe sobre l’aprenentatge, doncs avui, us explicaré una última cosa que heu de saber, també, sobre ell. Aquesta darrera cosa que he de contar-vos, té especial relació amb l’entrada anterior d’aquesta assignatura, ja que també tracta dels factors. Malgrat que, en aquest cop, no us parlaré dels factors intrapersonals que influeixen en el procés d’ensenyament-aprenentatge, sinó dels factors interpersonals que, és clar, també tenen molta incidència.
En el procés d’ensenyament-aprenentatge trobem diversos factors que es divideixen en: els factors intrapersonals i els factors interpersonals, els quals, aquests darrers, seran el focus d’atenció en l’actual entrada.
Aquests factors els trobem en la interacció mestre-alumne, en les característiques de l’educador, en la interacció alumne-alumne, en el paper de la família, així com també en la disciplina dins l’aula. Allí, prenen una gran importància, ja que són aquests, els que proporcionaran a l’infant la motivació i la seguretat emocional que necessita per a realitzar un adequat i eficient aprenentatge significatiu.
Així, aquests factors influeixen en el mode d’aprenentatge dels infants:
INTERACCIÓ MESTRE-ALUMNE:
 |
| http://www.flickr.com/photos/pcesarperez/435631297/sizes/m/in/photostream/ |
Vídeo sobre la interacció mestre-alumne:
En la interacció mestre-alumne, trobem que els factors que incideixen són les expectatives del mestre i el context escolar. Respecte al primer, podem dir que el mestre, al observar a un alumne, es crea unes expectatives, i a partir d’aquestes és quan el mestre actua d’una manera o una altra.
S’ha de dir que normalment és un aspecte que és dóna de forma inconscient, però que s’ha de tenir en compte, ja que una conducta incorrecta cap a un alumne, pot influenciar de manera molt negativa cap a aquest i el seu procés d’aprenentatge. Per aquest motiu, s’ha d’anar amb especial precaució quan ens creem unes expectatives cap a ell, i quan actuem d’una forma, i no d’una altra com ho puguem fer amb els seus companys.
D’aquest aspecte, va parlar-ne el psicòleg Jussim. Ell, va anar recopilant en els seus estudis, totes les expectatives que hi havia, i els va organitzar en 3 fases:
a) On els mestres desenvolupen les expectatives sobre el rendiment acadèmic dels seus alumnes. Es basen en informació obtinguda del seu rendiment, anteriorment. Aquest fet, repercuteix de manera negativa, al igual que crea un perjudici en el nen perquè es sol fer èmfasi en aquells aspectes més dolents.
Els estereotips fan que ens creem unes idees falses de com és una persona. Per aquest motiu, ja que influeixen en les expectatives, cal deixar de banda totes les etiquetes que assignem a un infant en el moment que veiem, per primera vegada, una actuació seva. No s’ha de fer cas a la primera impressió que tenim d’ell, és a dir, l’hem de conèixer.
També, cal mencionar desafortunadament, que fem més cas als nens més bonics, més nets, els que ens són més agradables físicament, i no tant a la resta, és a dir, creem unes expectatives més positives cap a aquests. Degut a això, hem d’intentar unir tots els nostres esforços per a canviar-ho, ja que del que pensem, de com els tractem, depèn la seva seguretat emocional. Com ja sabem, cada nen té les seves característiques pròpies, les seves capacitat, i el seu potencial, i aquest fet, és el que s’ha de tenir, vertaderament, en compte.
Per últim, d’aquest factor, només dir: a mesura que va passant el temps, les expectatives que tenim en un primer moment, es poden mantenir o bé, que segons els esforços que facin els alumnes, s’aconsegueixen canviar profundament. Per tant, aquesta situació inicial arriba a canviar i es dóna lloc a la segona fase.
b) On pren importància com actuen els metres segons les expectatives que tenen. Als que tenen unes expectatives altes, els hi solen fer més preguntes, se’ls recolza més, els hi deixen més temps per a reflexionar, els mestres es mostren més agradables amb ells,... En canvi, als altres nens, els quals tenen unes expectatives negatives, s’els hi consideren com que sempre estan distrets, els que sempre tenen una mala conducta, no s’esforcen, etc. Fet que repercuteix en aquells infants que cauen en prejudici ja que arriben a pensar que són d’aquesta manera i que no poden aprendre perquè no serveixen per això, creant així, una baixa autoestima i seguretat en ells mateixos, alhora que frustració i angoixa.
c) On aquí, són els alumnes que actuen d’un mode o un altre, segons el que pensen que opinen els seus mestres d’ells. És a dir, segons les expectatives que es pensen que té el mestre d’ells, actuen d’un mode o un altre.
Així, si el nen sap que el mestre té bones expectatives cap a ell, farà les feines i s’esforçarà per tal de que el docent no canviï les seves expectatives. Passa al contrari si el nen pensa que el mestre té unes dolentes expectatives cap a ell.
D’aquesta manera, del que es tractarà és de treballar aquestes expectatives amb l’infant, en el context escolar, i per a fer-ho caldrà realitzar una tasca individualitzada, reforçar aquells aspectes positius que té el discent per tal de recolzar als negatius, entre altres mètodes.
Respecte al segon factor, el del context escolar, cal fer referència a la teoria dels sistemes de Brofrenbrenner, ja que ens parla de quins són els contextos que afavoreixen el desenvolupament integral de l’infant.
Gràcies a aquesta teoria, podem aconseguir un altres tipus d’escola, al igual que també, donar qualitat a l’espai físic del centre escolar.
CARACTERÍSTIQUES DE L’EDUCADOR:
En aquest punt, parlarem dels següents factors que influeixen:
-La personalitat del mestre.
Ja sabem que cada mestre té la seva personalitat, però hi ha un aspecte que cap tenir molt en compte: emocionalment han d’estar equilibrats. S’ha de treballar el control emocional, l’enfrontament de problemes, ja que del que no es tracta és de crear més conflictes a aquells infants que requereixen cobrir les seves necessitats.
Uns estudis que han estudiat sobre la personalitat del mestre han estat els de Secadas, qui ens diu que s’agrupa en dos pols: afectiu-emocionals i intel•lectuals-directius.
A conseqüència d’analitzar aquest dos tipus de mestre, els psicòlegs s’han adonat que el mestre ideal seria una mena de mescla entre els dos. Però, s’ha de dir que per a ser un mestre idoni, cal gaudir d’una eficaç afectivitat.
Per a saber-ne una miqueta més envers aquest punt, us recomano:
-El rol del mestre.
Per a aquest punt, us deixo la següent informació:
Avui en dia, aquest aspecte està sofrent molts de canvis, és a dir, es dóna ambigüitat de rol. Fet que crea inseguretats i problemes. Però, com a mestres, el que hem de fer és adaptar-nos a la societat actual i sobretot, guanyar-nos aquesta inseguretat i fer front als diferents conflictes que es plantegin en la nostra vida professional.
-L’eficàcia docent del mestre.
D’aquest apartat, només dir que tingueu en compte tot el que he mencionat al llarg d’aquesta entrada, i de les anteriors, així com també lo següent que us proporcionaré, per tal d’aconseguir aquesta eficàcia docent que cal tenir per a ser un extraordinari mestre. Per a ser eficaços cal: competències sobre els continguts i formació continua, competències en habilitats personals i psicopedagògiques, empati, treball i coordinació en equip, valors com són cooperació i solidaritat, treball i col•laboració amb la família, sentiment de pertinença, atenció a la diversitat i a la individualitat i, perdurabilitat en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
-L’estil d’ensenyament.
Hi existeixen molts estils d’ensenyament com són els de Bennet, Rosenshine,... però jo, us facilitaré tres de principals: l’estil democràtic (el qual jo hi estic d’acord i amb la meva futura docència espero centrar-me ja és l’única que realment pren en consideració els drets dels infants), l’estil autoritari (el qual ha predominat al llarg dels temps i encara avui en dia segueix present) i l’estil laissez-faire (el qual es pot dir que no té mica d’importància si el nen aprèn o no, el que és un autèntic “caos”).
INTERACCIÓ ALUMNE-ALUMNE:
 |
| http://www.flickr.com/photos/antoniomarinsegovia/7758792436/ |
La interacció entre alumne-alumne és un procés que ajuda a aquests a adquirir les competències socials necessàries, a autoregular les seves emocions, així com també els hi ajuda a saber actuar davant les diverses situacions que es poden trobar en la seva vida.
Aquesta interacció entre iguals, segons els investigadors, pot incidir a més en la relativització dels diferents punts de vista i, en el increment de les aspiracions i el rendiment acadèmic.
Així, serà de vital interès que aquesta interacció no fomenti la competitivitat de la mateixa que tampoc, fomenti la desmotivació, sinó tot el contrari, caldrà que proporcioni més motivació a l’infant i que existeixi una acceptació cap a la resta dels companys.
DISCIPLINA A L’AULA:
Ara, i per acabar amb els factors, us deixo duna presentació i un document que ens parla sobre la disciplina a l’aula i ens dóna mètodes de com tractar-la que a mi, personalment, m’agrada molt (aquest mètodes es troben en la presentació).
D’aquesta manera, finalitzo amb tot el que us volia explicar sobre l’aprenentatge, però, com ja sabeu, encara existeix molta més informació sobre ell i ara del que es tracta és de que vosaltres, per la vostra compta, cerqueu més informació sobre aquest fenomen tant complex i interessant.
Espero que us hagi agradat les meves entrades,
i només dir que ens veiem aviat!
