jueves, 3 de enero de 2013

Aprenem més i més

Avui, per a començar la meva entrada, us deixo un vídeo introductori molt breu, sobre el que tractarà: 





Com ja sabeu en les meves entrades anteriors, he estat parlant sobre l’aprenentatge en general, així com també de les teories que existeixen sobre ell. Ara, per seguir en aquesta línea, per a que pugueu conèixer més sobre ell, i per a poder aprofundir més sobre el tema, parlaré d’un tema també molt important en els aprenentatges. Així, en concret, explicaré els factors intrapersonals que influeixen en el procés d’ensenyament-aprenentatge.


En el procés d’ensenyament-aprenentatge trobem els processos cognitius i els processos afectius. En els processos cognitius es troben implicats diversos factors:

-Atenció: 

L’atenció és el procés que afecta la selecció d’informació (on els interessos, les disposicions duradores, la tria del moment són influenciables a l’hora d’escollir aquella informació que volem conèixer) en, que ens activa i augmenta la tensió de forma progressiva, que ens alerta de qualsevol fet que ens perjudiqui, facilitant d’aquesta manera, l’entrada de la informació preseleccionada.

Cal dir també, que aquest factor implica d’altres, inclosos en ell, com puguin ser: els fisiològics (on pren molta importància la fatiga, causada per motius escolars i extraescolars. Així, en l’escola, l’ús de metodologies monòtones, l’excés d’activitats, que a més són poc motivadores, el rol del mestre tan passiu, la insuficiència d’espais i materials,... propugnen l’aparició de la fatiga, al igual que la falta de descans, les rutines, la mala organització familiar, els aspectes emocionals, la dolenta alimentació, les malalties, etc.); el nivell de desenvolupament (cada infant té el seu nivell de desenvolupament, però generalment, els nens més petits solen tenir una atenció més espontània. A mesura que va passant el temps, aquesta atenció es torna en sostinguda, ja que el nen voldrà mantenir l’atenció de forma voluntària); les motivacions i els interessos (no cal oblidar que s’ha de partir d’ells, ja que són els que tenen una gran implicació per a ajudar a mantenir l’atenció); i per últim, les diferències individuals (cal tenir-les en compte ja que segons les característiques individuals de cada infant, tindran unes preferències o unes altres en el moment de prestar atenció a un tipus d’informació o una altra). 

D’aquesta manera, l’atenció és un factor primordial a l’hora d’adquirir qualsevol aprenentatge ja que depèn d’ella el que arribem a consolidar-lo o no. De fet, aquest aspecte, ho podem observar en les alumnes, on de forma destacada es pot comprovar que a través de les fitxetes, les quals no motiven als infants, i les que tan sols treballen la competència memorística, deixant de banda altres moltes competències, els infants no arriben a assolir un aprenentatge significatiu per al llarg de la vida.

Atenció 




“La atención no es solamente la capacidad mental para captar la mirada en uno o varios aspectos de la realidad y prescindir de los restantes, es el tomar posesión por parte de la mente, de forma clara y vivida, uno de entre los que parecen simultáneamente varios posibles objetos de pensamiento. Su esencia está constituida por focalización, concentración y conciencia. Atención significa dejar ciertas cosas para tratar efectivamente otras”. (William James)



 -Memòria:


La memòria és el factor que més es treballa a les escoles, de fet, s’ha utilitzat en l’escola tradicional durant llargs anys. Malgrat això, cal dir que la memòria més empleada és la memòria a curt termini (la qual ens arriba a través dels estímuls, no és recuperable i dura com a màxim un minut), i no tant la de a llarg termina (la qual es divideix en: la memòria semàntica, on els coneixements es mantenen per al llarg de la vida, i la memòria episòdica, on per a recuperar la informació es necessita fer ús d’unes coordenades d’espai-temps).


-Intel•ligència:

La intel•ligència és un procés que té molta relació amb la memòria i l’atenció. Sempre s’ha estudiat amb test, però aquest, donaven un valor sobre uns àmbits de lògica-matemàtica i llenguatge verbal, centrant-se només en els resultats. Aquest últim, era un indicador estàtic que creava etiquetes. Degut a això, es van adonar que la intel•ligència no és estàtica, sinó dinàmica.

 En el següent vídeo podeu aprendre més sobre ella:




 A més a més, un investigador molt important que va tractar aquest factor fou Howard Gardner. Ell concretament va estudiar i propugnar les intel•ligències múltiples. A continuació teniu un vídeo que parla sobre elles:






Per altra banda, dins dels processos afectius trobem altres factors que incideixen:

-Personalitat: 

La personalitat implica uns estils cognitius determinats. Sobretot l’autoconeixement i l’autoestima defineixen la personalitat d’una persona. Per aquest motiu, és fonamental treballar l’autoestima en l’educació infantil des de les emocions. Si el nen és capaç d’autoregular les seves emocions pot evitar tenir l’ansietat, i pot enfrontar millor qualsevol repte que es trobi en el seu camí de l’aprenentatge. De tal mode que, si tenim autoestima, si sabem com som, sabem les grans qualitats que tenim i a més, sabem treure-hi profit, podem aconseguir tot els que ens proposem i amb gran mesura. 






-Motivació: 

La motivació és un procés imprescindible per aconseguir un bon aprenentatge, que no sempre crea aprenentatge. Per això, si no mantenim la motivació amb els fets que la creen, podem arribar a no conèixer res i, per tant, deixem d’estar interessats. Per aquesta raó, cal veure quin tipus de motivació necessitem a l’escola per a què perduri a llarg del temps.

Així, per a estar motivats, necessitem marcar-nos unes fites que es vegem possibles de poder aconseguir dins de les nostres capacitats. De tal mode que cal pensar que, com diu l’acudit: “creer es poder” (té molta importància la nostra concepció sobre el que som capaços de fer, s’aconsegueix molt si som conscients de que podem arribar a fer moltes més coses de les que ens plantegem).

http://www.flickr.com/photos/javbonilla/5455300575/sizes/m/in/photostream/


-Per últim, trobem el factor de la metacognició, que també influeix en l’aprenentatge. La metacognició és conèixer el que coneixem. És saber els aprenentatges que hem assolit.

Així, podem veure com es troba íntimament relacionada amb els aprenentatges ja que depèn d’ella per a adonar-se del que es sap.


Aquí, us deixo més informació:   


 Dit això, heu pogut llegir i conèixer quins són els factors intrapersonals que incideixen en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Tots aquestos van lligats de la mà, ja que tots ajuden al procés i si un falla, pot perjudicar a la resta, aconseguint que no es doni cap tipus d’aprenentatge.


Per a concloure ja per definitiva, deixo la següent informació per a que tingueu més aportacions sobre aquest tema tant interessant:

http://www.slideshare.net/robles585/procesos-cognoscitivos-presentation

http://www.slideshare.net/pcastaneda/procesos-afectivos-5741304



Vídeo: Factors aprenentatge

  


Vídeo: intel·ligències múltiples

  



* *


Per finalitzar només hem queda dir...


BON ANY NOU!

http://www.flickr.com/photos/azuaje/8319701768/sizes/m/in/photostream/

No hay comentarios:

Publicar un comentario