Important: Una abraçada entre mestre i alumne

"Éramos el abrazo de amor en que se unían el cielo con la tierra."

Rosario Castellanos

L’últim dia de classe, per a donar per acabat el tema de l’escola i les emocions, vàrem veure el documental francès Ser y Tener (Etre et avoir) de Nicolas Philibert.

Aquí us facilito un document que considero que exposa molt bé la seva sinopsis:

Ser y Tener-Sinopsis by AndreLilian

A l’hora d’analitzar aquest documental m’havia de fixar en una sèrie d’aspectes molt importants per a l’educació emocional: l’actitud del mestre, el vincle que estableix amb els alumnes, com es gestiona l’espai i el temps i el treball quotidià de les emocions.

-En l’actitud del mestre he observat que aquest es comporta d’una manera molt natural i senzilla. El mestre fa reflexionar als infants sobre els conceptes, la seva vida diària i el seu futur.  També, dóna  molta importància al que diuen els infants, mostra una escolta activa. A més, estimula als infants a que siguin conscient de les seves emocions i dels seus sentiments, posant nom al que expressen i ensenyant la importància de la resiliència. El mestra ajuda als seus alumnes a que siguin conscients de la realitat en la que viuen i a superar els possibles obstacles que es puguin trobar en la seva vida. En Georges López (el mestre) proporciona als nens seguretat i confiança, respecte, els hi ensenya valors ètics, i reforça l’establiment de vincles afectius.

En definitiva, aquest documental ens mostra una actitud de mestre, que en alguna ocasió és autoritari, però que al mateix temps els acompanya i inculca la importància d’establir vincles. Deixa que els infants expressin les seves emocions i reflexions, els escolta de manera activa, els hi proporciona estratègies per a fer front als obstacles i és constant en el seu treball.

Georges López és un mestre que respecta als infants, els comprèn, els ajuda i els acompanya en el seu propi procés d’aprenentatge.

-El vincle que estableix amb els alumnes es pot dir que és admirable. El mestre és persistent amb tot el que fa i motiva en tot moment als infants per a que també ho siguin. Els hi crea reptes cognitius, els hi ensenya la importància d’esforçar-se per aconseguir els seus objectius, i els hi ensenya a tractar els conflictes d’una manera adequada (amb la mediació). També, en tots els aprenentatges que els infants adquireixen els fa reflexionar.

És cert que hi ha certs esdeveniments entre el mestre i els infants que canviaria com són que el tractin de “senyor” o que esperin de peu a que el mestre doni la senyal de que poden seure. Per a mi, això crea un distanciament molt important entre els infants i el mestre i no ajuda a que es formi aquest vincle vital mestre-alumne. Però, he de remarcar que malgrat aquests esdeveniments, que el mestre cobreix altres aspectes afectius dels infants (els ajuda en tot moment, els hi dóna estima). Fet que clarament indica que el vincle entre ambdós és molt fort. Així, el tractament de senyor es complementa amb la gran ajuda. En una escola tradicional (on el mestre és autoritari), aquest vincle no està format, ja que no hi ha cap apropament per part del mestre, no mostra una escolta activa i tampoc ajuda a l’infant.

Per tant, és un mestre autoritari, però que en tot moment els acompanya, els respecta, i mostra tranquil·litat, sentit de l’humor i empatia. Característiques fonamentals per a ser un bon mestre.

Ell fa el seu camí, però necessita la teva mà per a caminar.

http://www.flickr.com/photos/miriam/5000001136/

-Pel que fa a la gestió de l’espai i el temps he de destacar que en aquella escola els infants es senten com si estiguessin a casa seva (per l’aula hi ha materials creats per ells, ells mateixos poden fer fotocòpies,...). Tant grossos com petits es troben en la mateixa aula (escola unitària), però dividit l’espai, és a dir, grans a una taula i més petits a una altra. A vegades, col·laboren petits i grans junts (els grans ajuden als petits).

A l’aula hi ha una pissarra, ordinadors, llibres, DVD’s, taules rodones i cadires,...

El mestre, normalment, s’asseu a la mateixa taula que els infants, i allí dóna les seves explicacions.

També, al aproximar-se el bon temps, fan la classe a l’aire lliure (porten al pati, al camp, taules i cadires i allí s’imparteix la classe).

A més, cal destacar que és una escola rural i que el pati és un camp on els infants poden jugar lliurement.

Per últim, respecte a la gestió del temps i l’espai, vull dir que es respecta el ritme individual de cada infant i que l’espai és molt natural i també, que manté una estructura.

-Quant al treball quotidià de les emocions cal dir que cada cop que el mestre té l’oportunitat de treballar-les ho fa. Per exemple, en un moment del documental un infant parla sobre que el seu pare està dolent. El mestre l’escolta, deixa que l’infant expressi la seva emoció. Li ofereix comprensió, empatia i acompanyament. L’infant es sent recolzat i acollit.

Hi ha un tractament del dol tant en grans com en petits. El mestre en cap ocasió prohibeix als nens expressar la seva emoció. En canvi, sempre motiva a que exposin les seves opinions i donin a conèixer el que senten. Mai diu: “no ploris”. Als nens més grossos els escolta, es mostra atent a ells. Als petits, dóna afecte de manera directa, per exemple, quan un infant plora perquè enyora a la seva mare, el que fa en Georges López és agafar-lo i abraçar-lo. L’infant es sent comprés i estimat.

Quan hi ha un conflicte, el mestre actua de mediador. Escolta els pensaments de les dues parts involucrades en el conflicte, fa reflexionar sobre el que ha succeït i desprès, proporciona estratègies per a solucionar-ho. Hi ha negociació. Empatitza amb les dues parts. S’interessa pel que ha passat i s’esforça per a que siguin els mateixos infants els que ho resolguin.

Per altra banda, el mestre utilitza la coavaluació com a eina per a compartir idees, contrastar-les, debatre i valorar. Considero que és una forma de treballar el respecte cap a les opinions de la resta, per a acceptar que hi ha diversos pensaments i que tots som únics. El que un infant pensa no està bé o mal, és altra punt de vista. Acceptar a la resta i a un mateix és primordial per a treballar les emocions. Una bona autoestima i autoconcepte conjuntament amb el respecte a la resta és la base de la socialització i també, el camí cap a l’alegria i felicitat.

 Amb aquest darrer punt, acaba el meu anàlisi sobre el documental “Ser y tener” un reflex clar de la relació que ha de tenir un mestre amb el seu alumne. Un bon exemple a seguir.

"Mestre el que jo vull és que m'abraçis!" Saber escoltar, comprendre el que vol un infant. Ell vol aprendre, però sobretot vol sentir-se estimat.
http://www.flickr.com/photos/hojas_cayendo/9023549338/

Quants de sentiments es poden

 compartir en una abraçada! Veritat?

FINS AVIAT!

Una esplendor única

"El genio comienza las obras grandes, pero solo el trabajo las termina."

Joubert, Joseph

¡Buenos días!

El motivo por el cual empiezo hoy con esta frase es porque define totalmente estos 4 meses de duro trabajo.

Entre trabajos, tanto individuales como grupales, de todas las asignaturas, entre clases, y demás… cada segundo que transcurre en nuestra vida es vital. Nuestro objetivo se convierte en aprovechar el tiempo al máximo: Hay que avanzar en el musical.

Después de todo, ya llegó el día en el que teníamos que representar nuestra obra de teatro “La transformació de l’eruga”. Sí, por fin la hemos representado delante de aproximadamente 170 personas observándonos y pendientes de cada movimiento, gesto y oración que llevábamos a cabo.

En la entrada anterior, respecto a la asignatura de Representación escénica, os comenté que ya teníamos prácticamente finalizado todo el vestuario, escenario, diálogos y canciones para la obra. Pues bien, después de unos cuantos retoques más, de perfeccionamientos, todo quedó listo.

Pintando alas de la mariposa.

Trabajando en equipo. Decorado de la hormiga.

Tan sólo quedaba una cosa: ensayo general, es decir, plantarse encima del escenario del Diario de Ibiza y… ACTUAR. Un pequeño simulacro de lo que nos esperaba al día siguiente, el GRAN DÍA.

Ese 31 de mayo tan esperado, ya tuvo lugar. Al recordar ese día esbozo una gran sonrisa, pero al mismo tiempo, siento un ligero cosquilleo, un “mini” acelerado corazón. Me explico mejor: Pensad en ese primer momento en el que hablasteis delante de toda la clase, o en ese primer día en el que os gustó un chico, o en ese primer beso, ¿verdad que os produjo inquietud? ¿Verdad que estabais nerviosos porque sabíais que era el momento de “dar el paso”? Pues así me sentí.

Tal vez mis compañeras estuvieron más nerviosas que yo. No es la primera vez, ni será la última en la que me suba encima de un escenario a bailar, cantar o actuar. Des de los 5-6 años llevo pisando un escenario (o haciendo alguna actuación delante de público). Pero esta vez era sutilmente diferente: estoy acostumbrada a bailar en él, pero a hablar no. Por ello, mis nervios invadían mi ser.

Me encanta esa sensación de mostrar al público lo que has hecho y la magia que desprende el arte. Sin embargo, no me gusta nada esos nervios de justo antes de empezar a desplegar todo lo que se ha preparado para deslumbrar a los asistentes.

Supongo que hasta famosos como Pénelope Cruz, Justin Timberlike, David Bisbal,… antes de poner un pie en el escenario respiran profundo, recuerdan el por qué están allí y piensan: “adiós nervios, tengo un público esperándome y daré lo mejor de mí para que puedan disfrutar de mi talento”.

Show must go on!

Así, en el día del ensayo general analizamos de qué manera iba a estar colocado nuestro decorado, acordamos quién del grupo iba a colocar cada elemento y a actuar. Tuvimos un buen ensayo.

El día de la actuación, la espera hasta la hora de llevar a cabo nuestra obra me pareció eterna. Nerviosa, pero a la vez ilusionada había llegado el momento: ¡A actuar!

Sólo decir que el musical estuvo mucho mejor de lo que realmente tenía como expectativa.

La ilusión, la emoción de ver la cara de todos esos niños mirando con gran admiración nuestro trabajo y esfuerzo dio lugar a un resultado increíble. Apreciar sus rostros mientras estaba actuando era algo que no se puede expresar con palabras.

IMPRESIONANTE se queda corto.

Por último quiero dar las gracias principalmente a nuestros profesores, Toni y Carmen, que nos han ayudado en estos 4 meses a perfeccionar nuestro trabajo. También, al Diario de Ibiza por dejar mostrar todo el esfuerzo y talento que hemos plasmado en la obra y al fabuloso público que nos acogió de forma adorable.

Además, quisiera dar la enhorabuena a mis compañeras, a todos los grupos, que al igual que nosotras, el resultado de sus obras fue maravilloso.

Y ahora sí, finalizo dándole especialmente las gracias a mi grupo: 3, 2, 1 acción que ha demostrado, en gran medida, que el trabajo en equipo es primordial.

Mi grupo (3,2,1 acción):
Carolina Moreno, Eva Torres, Alicia Costa, Arantxa Yern, Ana Pérez y Andrea Ferragut.

La mariposa. 

¡GRACIAS A TODOS POR ESTA EXPERIENCIA!

Educant per a la vida

"Cuanto más abiertos estemos hacia nuestros propios sentimientos, mejor podremos leer los de los demás" 

Daniel Goleman

Havent parlat al llarg de les meves entrades sobre les emocions i la importància d’aquestes, ha arribat el moment de posar en pràctica, com a futura mestra, la teoria. Dos conceptes que estant íntimament relacionats i caminen agafats de la mà al llarg de la vida.

Així, ara em disposaré a proposar-vos una activitat per a treballar amb els infants les emocions que com ja sabeu, en la piràmide d’aprenentatges per a la vida, es troba com a un dels aspectes més rellevants. No heu d’oblidar-ho!

L’activitat escollida per mi s’anomena Dominó emocions. A continuació us explicaré la meva modificació. Per tal de facilitar-vos l’enteniment de la meva activitat proposada, marcaré uns ítems (títol, justificació, continguts, objectius,...), estructurant-la.

http://www.flickr.com/photos/quino/4604350266/

Títol: Dominó humà emocional.

Justificació:

He triat aquesta activitat perquè considero que per mitjà d’un joc conegut com és el dominó, els infants poden aprendre molt. Gairebé tots els infants han jugat algun cop a aquest joc o bé, hauran vist a algun familiar jugar-hi. A més, com ja sabeu, els jocs són una eina fonamental per a l’aprenentatge. Considero que amb aquest joc els infants podran aprendre, reconèixer, a partir de l’experimentació i de la seva pròpia vivència, les emocions.

A més a més, és una bona forma de treballar altres aspectes com són la cooperació i col·laboració entre iguals, el respecte mutu, fomentar el vincle afectiu i alhora aprendre les emocions, que esdevé un aprenentatge primordial en el seu dia a dia, i que intervé a cada segon que transcorre.

També, al estar dirigida a infants de 5 anys, opino que és una activitat adequada a la seva edat, ja que gràcies a ella, poden consolidar tot el que han après sobre les emocions fins aquest moment.

Així, he triat aquesta activitat perquè penso que dóna oportunitat per a treballar molts aspectes (cooperació, col·laboració, treball en equip, vincles afectius, habilitats socials, habilitats cognitives) d’una forma lúdica i molt interessant per als infants (a través del joc). Per últim, el fet de ser un joc conegut fa que els infants actuïn d’una manera més dinàmica i puguin adaptar-se millor a la modificació del joc de dominó.

Continguts: 

Els continguts d’aquesta activitat proposada són els següents: saber reconèixer, interpretar i expressar les emocions, prejudicis, comunicació, discriminació, habilitats cognitives, habilitats socials, col·laboració i cooperació.

Objectius:

-Saber reconèixer, identificar i expressar les emocions.

-Diferenciar les diferents emocions.

-Potenciar les habilitats socials i les habilitats cognitives dels infants, i la comunicació.

-Interpretar diverses emocions.

-Aprendre a ser i a conviure.

-Millorar les habilitats motrius dels infants.

-Adquirir confiança en les seves pròpies capacitats de superació i aprenentatge.

-Fomentar l’autonomia de l’infant.

-Treballar en equip, la cooperació.

-Fomentar el vincle afectiu entre iguals.

Materials necessaris:

El material necessari són fulles i llapis per a poder dibuixar l’emoció. També es necessitarà zel per aferrar el dibuix a la samarreta de l’infant.

Desenvolupament de l’activitat:

En aquesta activitat es treballaran les emocions de tristesa, ràbia, alegria, por i sorpresa per mitjà d’un joc de taula com és el dominó. Però, aquest joc presenta tota una sèrie de variacions.

Primer de tot, en assemblea, es preguntarà a tota la classe (grup de 22 infants de 5 anys) quines emocions recorden i com s’expressen. Desprès, la mestra explicarà en què consisteix l’activitat proposada: Es faran 5 grups de 4 infants. Cada grup haurà de triar quina emoció representarà (sorpresa, por, tristesa, ràbia o alegria). Cada grup representarà i interpretarà una emoció diferent. Un cop triada l’emoció, faran individualment un dibuix de l’emoció escollida, i acabat el dibuix, s’aferrarà a la camiseta de cada infant (així serà més fàcil reconèixer l’emoció i a més, si en algun moment els infants volen descansar d’interpretar amb el rostre l’emoció, podran fer-ho).

A continuació, s’organitzaran en parelles, però no es pot formar una parella del mateix grup. Per exemple: Un integrant del grup que representa l’alegria formarà parella amb un integrant del grup que representa la ràbia.

Amb cada parella es crearà una fitxa humana del dominó. Però amb una excepció: no hi haurà cap fitxa amb una mateixa emoció, és a dir, no hi haurà cap parella que sigui la mateixa emoció (una persona alegra amb altra alegre). Per aquest motiu, anteriorment s’ha esmentat que no es pot formar una parella dins el mateix grup.

Així, seran els propis infants les fitxes del dominó, i experimentaran per ells mateixos les emocions (ja que hauran d’interpretar amb el rostre l’emoció que han escollit).

Una de les parelles formades serà l’encarregada de jugar al dominó humà. És a dir, aquesta parella mourà les fitxes (aquestes s’adjuntaran agafant-se de la mà, o tocant peu amb peu,...). 

Aquesta parella que té la funció de moure les fitxes serà rotativa. D’aquesta manera, tots els infants tindran l’objectiu de simular fitxes de dominó i de poder jugar a ell. 

Vull destacar que aquesta parella simularà una única persona, és a dir, no hi haurà dos jugadors, sinó un que serà la parella. Així, s'evitarà caure en la competitivitat i es fomentarà el treball en equip. Es tractarà, únicament, de moure les fitxes conjuntament per a poder reconèixer les emocions i no, del típic joc de taula competitiu.

Per últim, la mestra escollirà la primera fitxa per a posar al centre, al igual que també ajudarà, quan ho cregui necessari, als infants.

D’aquesta manera es durà a terme un joc de taula tradicional on cada parella d’infant formarà una fitxa del joc i on a més, podran gaudir des de la seva pròpia pell d’aquesta nova i divertida manera de jugar!

Espai: 

L’espai per a dur a terme l’activitat, en un primer moment serà l’aula de classe (per a poder dibuixar les emocions), desprès serà el pati per tal de poder tenir suficient espai per a realitzar de forma adequada l’activitat. En cas de succeir qualsevol inconvenient, es durà a terme en el gimnàs.

Temporalització: 

La durada estarà establerta pels infants, és a dir, dependrà del seu ritme individual. Però, es marcarà una pauta d’una a dues hores. En el cas de que no hagi suficientment temps per a que totes les parelles realitzin el dominó, es continuarà altre dia amb l’activitat.

Agrupaments: 

Gran grup, petit i individual. En gran grup es farà l’activitat del dominó. En petits grups: en grups de 4 infants s’escollirà l’emoció que aquest representaran. En parelles, seran les persones encarregades de “moure” el dominó humà i també, formaran les fitxes. Individualment, crearan els dibuixos de la emoció que cadascú representa.

Avaluació:

-Criteris d’avaluació (Segon cicle)

1. Participar en jocs, mostrant destreses motores i habilitats manipulatives, i regulant l’expressió de sentiments i emocions.

2. Relacionar-se positivament amb els altres, respectar la seva diversitat personal, física, intel•lectual o cultural i col•laborar amb ells, harmonitzant els seus interessos amb els dels altres.

3. Emprar diferents tipus de mitjans, materials i tècniques dels diferents llenguatges per a comunicar idees, sentiments, necessitats, experiències, desitjos... i com a mitjà d’informació i plaer. Interès per explorar les seves possibilitats i per compartir amb els altres les experiències estètiques i comunicatives.

4. Utilitzar la llengua oral de la forma més convenient per una comunicació positiva amb els seus iguals i amb els adults, segons les intencions comunicatives, i comprendre missatges orals diversos, amb una actitud d’escolta atenta i respectuosa.

5. Adquirir progressiva seguretat afectiva i emocional, mostrar iniciativa, confiança en si mateix i desig de superació de les dificultats.

La rúbrica que proposo és la següent:

*Aquí acaba la meva proposta d’activitat per a treballar les emocions. Que us sembla? És adequada? Tot es pot millorar.

Per últim, m’agradaria enviar-vos l’enllaç d’un bloc on parlen sobre les emocions i en aquesta entrada en especial, han cercat diferents propostes activitats per a treballar-les:

http://educacionemocionalirati93.blogspot.com.es/search/label/Actividades

Infants expressant-se, jugant, experimentant.
http://www.flickr.com/photos/30946741@N05/8120313720/

L'educació emocional és:

"Un proceso educativo, continuo y permanente, que pretende potenciar el desarrollo emocional como complemento indispensable del desarrollo cognitivo, constituyendo ambos los elementos esenciales del desarrollo de la personalidad integral. Para ello se propone el desarrollo de conocimientos y habilidades sobre las emociones con objeto de capacitar al individuo para afrontar mejor los retos que se plantean en la vida cotidiana. Todo ello tiene como finalidad aumentar el bienestar personal y social" 

(Bisquerra, 2000: 243)

FINS AVIAT!

Període d'adaptació

Seguint amb la mateixa temàtica que en la meva entrada anterior, l’escola, i desprès d’haver tractat sobre la necessitat de treballar les emocions en ella, avui abastem altre aspecte important en una escola: el període d’adaptació.

Entenem per període d’adaptació aquell pas que es produeix en l’etapa infantil, però no només es centra en aquell moment en que es pares deixen al petit a l’escola, sinó que també inclou en el pas d’infantil a primària, i de primària a l’educació secundària.

En ell, tant la família, com l’escola i l’infant estan plenament involucrats ja que per haver-hi un bon procés d’adaptació, és primordial la comunicació i la relació de tots tres agents. MAI S'HA D'OBLIDAR!

Vincles afectius

http://www.flickr.com/photos/trixou/8401122386/

El procés d’adaptació comporta un esdeveniment de vital importància per tot infant perquè és la primera separació significativa des del seu naixement, es produeixen canvis en les seves costums, es realitza una reestructuració de la vida familiar i també, es creen nous vincles.

Així, com podem observar, es produeixen nombrosos canvis en la vida del nen que influiran en el seu desenvolupament integral.

Per altra banda, un punt essencial per a un bon procés d’adaptació és l’entrevista de la mestra amb els pares. Per això, la família s’ha de sentir segura i acollida. La mestra, a més de tenir present el protocol, cal tenir en compte que haurà de mostrar confiança, utilitzar un llenguatge coherent, crear un espai que impliqui un bon clima afectiu, ser flexible (dins de les possibilitats) amb la temporalització de l’entrevista, presentar al personal que forma l’escola, resoldre els possibles dubtes de la família, etc. La mestra ha de ser assertiva.

Per tant, en un cas com el que a continuació us presentaré, què en penseu?

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.

Aquest text ens planteja diferents punts de vista:

-Per un costat, la mare pot ser tingui raó en que el seu fi ja ha superat aquest procés de període d’adaptació i per tant, ja està preparat per a concloureu. Però, sabent la importància de la relació entre mestra i alumne, la mare hauria d’acceptar la resposta de la mestra, ja que si ella no es troba suficientment preparada i creu que s’ha de llarg una mica més de temps a l’infant, així hauria de ser. En el període d’adaptació és important l’infant, però també no cal oblidar-nos que la mestra pren una gran rellevància i per tant, aquesta adaptació és recíproca. D’aquesta manera, la mare hauria de respectar la decisió de la mestra que és molt entesa.

-Malgrat això, i per altra costat, cal remarcar l’última frase que exposa la mestra “perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades”. Allí és on comença el problema. Si aquesta postula que “no està preparada encara per a finalitzar el procés d’adaptació” ha de ser perquè ella ho creu, perquè per mitjà de les observacions a l’infant i de la seva relació amb ell, ho considera així. Però, dient que és “perquè ho diu en el protocol, perquè està programat”, és a dir, perquè segons la temporalització marcada en el protocol d’adaptació del nen s’explica que ha de tenir una certa durada, no és una raó. Vull dir, amb aquesta justificació de la mestra no està basant-se amb el que ella analitza de l’infant, no es centra en la individualitat de cada infant, en el seu ritme de desenvolupament, sinó en normes preestablertes, en “lo superficial” i no en lo real.

D’aquesta manera, llegint detalladament el text, considero que la mestra hauria de donar altres explicacions per a defensar que l’infant no està adaptat (no postulant que és per protocol), i la mare, escoltant els motius per els quals el seu fill encara no ha finalitzat el procés d’adaptació, haurà de reflexionar sobre la seva opinió i les noves explicacions de la mestra.

Amb la meva opinió, dono per conclòs el procés d’adaptació de l’infant.

Per finalitzar, m’agradaria posar-vos vídeos que tracten sobre el període d’adaptació:

FINS AVIAT!