"Éramos el abrazo de amor en que se unían el cielo con la tierra."
Rosario Castellanos
L’últim dia de classe, per a donar per acabat el tema de l’escola i les emocions, vàrem veure el documental francès Ser y Tener (Etre et avoir) de Nicolas Philibert.
Aquí
us facilito un document que considero que exposa molt bé la seva sinopsis:
A
l’hora d’analitzar aquest documental m’havia de fixar en una sèrie d’aspectes
molt importants per a l’educació emocional: l’actitud del mestre, el vincle que
estableix amb els alumnes, com es gestiona l’espai i el temps i el treball
quotidià de les emocions.
-En
l’actitud del mestre he observat que aquest es comporta d’una manera molt
natural i senzilla. El mestre fa reflexionar als infants sobre els conceptes, la
seva vida diària i el seu futur. També, dóna molta importància al que diuen els infants,
mostra una escolta activa. A més, estimula als infants a que siguin conscient
de les seves emocions i dels seus sentiments, posant nom al que expressen i
ensenyant la importància de la resiliència. El mestra ajuda als seus alumnes a
que siguin conscients de la realitat en la que viuen i a superar els possibles
obstacles que es puguin trobar en la seva vida. En Georges López (el mestre)
proporciona als nens seguretat i confiança, respecte, els hi ensenya valors
ètics, i reforça l’establiment de vincles afectius.
En
definitiva, aquest documental ens mostra una actitud de mestre, que en alguna
ocasió és autoritari, però que al mateix temps els acompanya i inculca la
importància d’establir vincles. Deixa que els infants expressin les seves
emocions i reflexions, els escolta de manera activa, els hi proporciona
estratègies per a fer front als obstacles i és constant en el seu treball.
Georges
López és un mestre que respecta als infants, els comprèn, els ajuda i els
acompanya en el seu propi procés d’aprenentatge.
-El
vincle que estableix amb els alumnes es pot dir que és admirable. El mestre és
persistent amb tot el que fa i motiva en tot moment als infants per a que també
ho siguin. Els hi crea reptes cognitius, els hi ensenya la importància d’esforçar-se
per aconseguir els seus objectius, i els hi ensenya a tractar els conflictes d’una
manera adequada (amb la mediació). També, en tots els aprenentatges que els
infants adquireixen els fa reflexionar.
És
cert que hi ha certs esdeveniments entre el mestre i els infants que canviaria
com són que el tractin de “senyor” o que esperin de peu a que el mestre doni la
senyal de que poden seure. Per a mi, això crea un distanciament molt important
entre els infants i el mestre i no ajuda a que es formi aquest vincle vital
mestre-alumne. Però, he de remarcar que malgrat aquests esdeveniments, que el
mestre cobreix altres aspectes afectius dels infants (els ajuda en tot moment,
els hi dóna estima). Fet que clarament indica que el vincle entre ambdós és
molt fort. Així, el tractament de senyor es complementa amb la gran ajuda. En
una escola tradicional (on el mestre és autoritari), aquest vincle no està
format, ja que no hi ha cap apropament per part del mestre, no mostra una
escolta activa i tampoc ajuda a l’infant.
Per
tant, és un mestre autoritari, però que en tot moment els acompanya, els
respecta, i mostra tranquil·litat, sentit de l’humor i empatia.
Característiques fonamentals per a ser un bon mestre.
 |
| Ell fa el seu camí, però necessita la teva mà per a caminar. |
-Pel
que fa a la gestió de l’espai i el temps he de destacar que en aquella escola
els infants es senten com si estiguessin a casa seva (per l’aula hi ha
materials creats per ells, ells mateixos poden fer fotocòpies,...). Tant
grossos com petits es troben en la mateixa aula (escola unitària), però dividit
l’espai, és a dir, grans a una taula i més petits a una altra. A vegades,
col·laboren petits i grans junts (els grans ajuden als petits).
A
l’aula hi ha una pissarra, ordinadors, llibres, DVD’s, taules rodones i
cadires,...
El
mestre, normalment, s’asseu a la mateixa taula que els infants, i allí dóna les
seves explicacions.
També,
al aproximar-se el bon temps, fan la classe a l’aire lliure (porten al pati, al
camp, taules i cadires i allí s’imparteix la classe).
A
més, cal destacar que és una escola rural i que el pati és un camp on els
infants poden jugar lliurement.
Per
últim, respecte a la gestió del temps i l’espai, vull dir que es respecta el
ritme individual de cada infant i que l’espai és molt natural i també, que
manté una estructura.
-Quant
al treball quotidià de les emocions cal dir que cada cop que el mestre té l’oportunitat
de treballar-les ho fa. Per exemple, en un moment del documental un infant
parla sobre que el seu pare està dolent. El mestre l’escolta, deixa que l’infant
expressi la seva emoció. Li ofereix comprensió, empatia i acompanyament. L’infant
es sent recolzat i acollit.
Hi
ha un tractament del dol tant en grans com en petits. El mestre en cap ocasió
prohibeix als nens expressar la seva emoció. En canvi, sempre motiva a que
exposin les seves opinions i donin a conèixer el que senten. Mai diu: “no
ploris”. Als nens més grossos els escolta, es mostra atent a ells. Als petits,
dóna afecte de manera directa, per exemple, quan un infant plora perquè enyora
a la seva mare, el que fa en Georges López és agafar-lo i abraçar-lo. L’infant
es sent comprés i estimat.
Quan
hi ha un conflicte, el mestre actua de mediador. Escolta els pensaments de les
dues parts involucrades en el conflicte, fa reflexionar sobre el que ha succeït
i desprès, proporciona estratègies per a solucionar-ho. Hi ha negociació.
Empatitza amb les dues parts. S’interessa pel que ha passat i s’esforça per a
que siguin els mateixos infants els que ho resolguin.
Per
altra banda, el mestre utilitza la coavaluació com a eina per a compartir
idees, contrastar-les, debatre i valorar. Considero que és una forma de
treballar el respecte cap a les opinions de la resta, per a acceptar que hi ha
diversos pensaments i que tots som únics. El que un infant pensa no està bé o
mal, és altra punt de vista. Acceptar a la resta i a un mateix és primordial
per a treballar les emocions. Una bona autoestima i autoconcepte conjuntament
amb el respecte a la resta és la base de la socialització i també, el camí cap
a l’alegria i felicitat.
Amb aquest darrer punt, acaba el meu anàlisi
sobre el documental “Ser y tener” un reflex clar de la relació que ha de tenir
un mestre amb el seu alumne. Un bon exemple a seguir.
 |
| "Mestre el que jo vull és que m'abraçis!" Saber escoltar, comprendre el que vol un infant. Ell vol aprendre, però sobretot vol sentir-se estimat. http://www.flickr.com/photos/hojas_cayendo/9023549338/ |
Quants
de sentiments es poden
compartir en una abraçada! Veritat?
FINS
AVIAT!
No hay comentarios:
Publicar un comentario