L'escola nova cobreix necessitats emocionals?

 "Los objetivos básicos de la educación deber ser aprender a aprender, aprender a resolver, aprender a ser." 

UNESCO

Foto propia. S'aprèn a ballar, ballant.
La teoria lligada a la pràctica.

Al llarg del temps ha predominat un model d’escola: el tradicional (basat en uns subjectes passius, en la memorització dels conceptes, en una metodologia que presta atenció al mestre, però no a l’infant,...). És actualment quan sembla que, per fi, s’està deixant de banda aquest model d’escola, per donar lloc a altre en el qual es presta atenció a l’infant, basat en uns subjectes actius, en una metodologia constructivista,... on el mestre actua com a guia i ajuda a que els infants aprenguin a través de la motivació d’aquests.

Però... cap d’aquestos dos models tenen en compte les emocions? Doncs bé, sobretot en el tradicional, les emocions es troben en un costat, sense treballar. I en el model “innovador”, les emocions encara estan ben allunyades.

*Mireu aquests articles el que exposen:

http://elpais.com/diario/2008/09/05/sociedad/1220565601_850215.html

http://www.ellapicero.net/node/2980

Així doncs, què hem de fer i podem fer per aconseguir no deixar les emocions com un aspecte llunyà?

Per a saber contestar aquesta pregunta, cal que ens plantegem algunes altres:

-Per què es fa necessària una escola per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants? Una escola d’aquest tipus es fa necessària perquè els infants han de conèixer què són les emocions, quines són, com expressar-les i com regular-les. A més, això els hi proporcionarà un bon desenvolupament de les capacitats cognitives i socials. Treballar les emocions també afavoreix, en gran mesura, el vincle afectiu entre mestra-infant, família-escola, infant-infant i, infant-família.

-Quines necessitats ha de cobrir aquesta escola? Les necessitats que ha de cobrir aquesta escola són les següents: afectivitat, autonomia, seguretat, aprenentatges que siguin significatius, ajudar a créixer com a persona, oferir una estabilitat emocional, proporcionar recursos per a resolució de conflictes, educar en bons hàbits, i afavorir la socialització. Assegurar una bona educació per a conviure en societat.

Importància d'establir vincles.
http://www.flickr.com/photos/rubilina/4448158027/

-Quin model sustenta una escola que abasta aquest aspecte? L’escola sustenta un model on l’infant és el protagonista del seu aprenentatge i per tant, un ser actiu. Per això, serà important que la mestra parteixi dels interessos i de les motivacions del nen a l’hora d’orientar els seus aprenentatges, que prendran significat en la seva vida. Aquest model, farà al nen un subjecte totalment participatiu en el seu procés d’aprenentatge i en el desenvolupament de la seva personalitat i vida.

Plantejades les preguntes i havent donat una resposta a elles, podem donar pas a la qüestió que abans s’ha quedat sense resposta:

Què hem de fer i podem fer per aconseguir no deixar les emocions com un aspecte llunyà? Per a no deixar de banda les emocions, cal que l’escola les treballi des de que els infants són petits. Per a fer-ho les mestres han de facilitar activitats on els infants treballin en equip, en cooperació, al igual que també han d’aprofitar qualsevol moment on s’expressin per a treballar-les. Diàriament cal que es gaudeixi de l’oportunitat de treballar les emocions. Per exemple, si un infant arriba trist perquè el seu animal domèstic no apareix, la mestra pot aprofitar aquest moment per a organitzar i planificar activitats per a treballar la tristesa. Activitats amb contes, cançons, comparant tristesa amb alegria,... Més específicament, un exemple seria posant en un plafó dues columnes (trist i content) i que cada nen portés una fotografia que li recordi a un moment feliç i altre trist. D’aquesta manera, compararan que pot haver-hi moments tristos, però també d’altres feliços. Reforçarem que:

“Si aceptamos los momentos de tristeza, estaremos más abiertos a disfrutar de las alegrías. El adulto debe respetar al niño y la vivencia de su tristeza, sin dejar que caiga en una excesiva melancolía.”  

TCHAIKOVSKY

Per concloure, una última pregunta, una darrera reflexió: Com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants?

Una escola que doni resposta a les necessitats emocionals dels infants ha de ser un centre on predomini l’infant, és a dir, basada en un model constructivista que tingui com a primacia l’educació emocional dels infants, el desenvolupament de la seva personalitat, autoestima i autoconcepte.

Per a més informació:

http://www.abc.es/20110307/sociedad/abci-linda-lantieri-necesario-ensenar-201103041933.html  (Article que us recomano molt llegir)

http://www.mujerhoy.com/ser-Madre/Educar/Crecer-escuela-emociones-666285022012.html

http://www.lindalantieri.org/documents/NationalGeographicarticleEIthroughSEL_Spanish.pdf

I per a finalitzar...

Unos grandes cambios

¡Buenos días a todos!

Después de un largo tiempo sin hablaros de nuestro musical, esta miembro de 3, 2, 1 acción ha decidido comentaros los nuevos avances.

Durante todos estos días todas las componentes de mi grupo hemos estado muy ocupadas retocando, preparando el escenario y el vestuario y, ensayando.

Hace un par de semanas, yo “casi terminé” mi disfraz de mariquita. Si os recordáis de mi última entrada, estaba casi acabado: las alas estaban hechas, y también los ojos y la “mascara” de la cara. Simplemente, quedaba preparar la ropa que llevaría (que ya se dijo que sería negra) y pensar en la manera de enganchar las alas. Pues bien, ya está hecho. Pensé en poner una cinta elástica negra que se sujetase por mi cuello y que estuviera enganchada a las alas. La verdad, quedaba un poco inestable, pero decidí dejarlo así. También, pensé en poner a los ojos, en su contorno que roza con mi piel, goma eva roja porque me sentía un poco incómoda al rozar la botella de plástico (ojos) directamente con mi cara. Pero eso, iba a hacerlo otro día.

Material

De esta manera, quedaba casi finalizado mi disfraz. No obstante, anteriormente he dicho “iba a hacerlo otro día” refiriéndome a terminar mi disfraz, porque ha habido un cambio muy significante y notorio en nuestra obra:

Un domingo, mi grupo quedó para ensañar la obra ya que nos faltaba actuar muchísimo. Ese día, se crearon coreografías y se ensayaron las canciones (teniendo en cuenta lo que Toni nos dijo “tenéis que cantar más fuerte”).

Así, el martes siguiente, justo antes de la clase con Toni, decidimos ensayar un poco para recordar los nuevos cambios que implicamos el domingo. En ese mismo momento, durante el ensayo, notamos que un aspecto podía mejorar: Alicia (mariposa) y yo (mariquita) convendría que nos intercambiásemos los papeles. Hecho que nos benefició muchísimo a las dos porque con los nuevos papeles nos sentíamos más cómodas, sobre todo para Alicia, ya que el papel de mariquita le sentó increíble. Enseguida de tomar esa decisión, teníamos que ensayar con los nuevos papeles delante de Toni. Admito que para mí fue algo caótico ya que tenía ensayado mi papel, pero no el de Alicia. Aún así, me sorprendió lo bien que podía hacerlo sin ningún tipo de ensayo anterior. ¡Cantar la canción de la mariposa me encantó! Y parece ser que a mis compañeras y profesores, Carmen y Toni, también.

Algo insegura al principio con esta decisión e ilusionada después del ensayo con nuestro profesor Toni, seguimos adelante con los nuevos cambios.  

De este modo, el vestuario también fue intercambiado.

Para mí, fue más complicado pensar en cómo iba a terminar el disfraz de mariposa, que no el hecho de aprender su diálogo o canción. La canción me gustaba mucho y ya la tenía interiorizada, el diálogo en ese momento era breve y requería simplemente práctica, pero el disfraz… Necesitaba plantearlo.

Sabía más o menos cómo iba a ser, pero faltaba algunos detalles que no tenía claro. Alicia y yo intercambiamos información sobre nuestros vestuarios y nos ayudamos. En mi caso, tenía que acabar de pintar las alas de la mariposa, juntarlas y sujetarlas en mi espalda, al igual que pensar la ropa de color blanco que podía llevar puesta el día de la representación.

Así, un fin de semana estando en mi casa, decidí pensar en todo ello y acabarlo: acabé de pintar las alas con color fluorescente que Alicia me había facilitado (ella lo utilizó anteriormente para pintar una parte de las alas), junté con cinta de color blanco las alas y por último, con esa misma cinta las enganché, a la parte donde se sujetan las alas entre ellas, y me las puse alrededor de mis brazos. ¡Hecho! Alas de la mariposa acabadas y sujetadas con cinta blanca en mis brazos. Además, ropa blanca preparada para el gran día.

Alas mariposa en construcción

Dicho esto, por otro lado, debo mencionar que ha habido cambios en el diálogo. Siempre Toni nos decía que faltaba “algo” en el acto final de la obra. Ese “algo” ya está aclarado. Faltaba un poco más de acción y un poco más de diálogo, sobre todo, para la mariposa. Así pues, además de aprender un nuevo diálogo, el de la mariposa, tuve que aprendérmelo más ampliado. Por unos instantes pensé: ¡No lo conseguiré! Ahora, ya está aprendido y solucionado.

Para acabar, me gustaría hablar un poco del decorado, ya que no he mencionado nada sobre él desde hace tiempo. Con cajas de cartón, pintura y poco más, hemos conseguido elementos decorativos para nuestra grandes y fantásticos como estos:

Material decorado

Material utilizado para la hoja

Decorado: Hoja y seta

Flor para el decorado

Hierba como elemento de decoración

¿Qué os parece? Vamos viento en popa, ¿verdad?

El tiempo transcurre muy rápido y tan sólo quedan días contados con los dedos para el día dónde todas estaremos muy nerviosas, ansiosas y a la vez ilusionada para mostrar a los más pequeños aquello que con tanto esfuerzo hemos preparado para ellos.

Me despido aquí. La próxima vez que recibáis noticias mías el musical estará acabado. Vendré con más información y fotos.

¿Tenéis ganas? ¡Nosotras muchas!

Hasta pronto.

La família

"El amor de la familia y la admiración de los amigos 

es mucho más importante que la riqueza y el privilegio."

Charles Kuralt 

http://www.flickr.com/photos/francisco-ponce/6437331335/sizes/m/in/photostream/

Avui, altra vegada torno a dedicar la meva entrada a l’assignatura de socioemocional. Aquest cop, no tractarem les emocions en sí, com en les darrers entrades, sinó que les tractarem des de una altra vessant: la família.

Per a començar sobre el tema, definirem què és la família.

-Definició pròpia: La família és la institució que més influeix a l’ésser humà. Aquesta ens ofereix un gran vincle afectiu, i pren una gran importància a l’hora de formar-nos com a persones i créixer.

Altres definicions:

-La família és la unió de persones que comparteixen un projecte vital d'existència en comú que se suposa durador, en el qual es generen forts sentiments de pertinença a aquest grup, en el qual existeix un compromís personal entre els seus membres i s'estableixen intenses relacions d'intimitat, reciprocitat i dependència. Des que naixem, la família es constitueix com el principal grup de suport i de sosteniment.

-La família és un grup social que varia segons la societat en la qual es troba però, és un reproductor fonamental dels valors d'una societat determinada.

-La família és un nucli compost per persones unides per parentiu o relacions d'afecte. Cada societat té un tipus d'organització familiar, però  és  molt important tenir en compte que en la família les persones que conformen aquest grup tenen relacions de parentiu i afectives.

-Definició contrastant el temari i les definicions trobades: La família és l’agent socialitzador primari que té molta influència sobre l’infant en el seu desenvolupament i, és on es crea grans vincles entre els seus membres, tot depenent del tipus que hi hagi.

Què us pareix la meva definició? I la resta? 

Tipus de família

http://www.flickr.com/photos/jeffbelmonte/144664907/sizes/m/in/photostream/

Un cop ja obtinguda la definició, podem centrant-nos a aprofundir més. Ara, tractarem sobre els tipus que trobem de família. Per això, us deixo un document on apareixen: 

TIPOS DE FAMILIAS by FrozeNight

Heu vist quantes! A quina es sembla la vostra família?

Però, aquestes no són suficients. Als nostres dies trobem dos models més de famílies. Llegint l’article “Dos modelos de família” de Giorgio Nardonne i Mauro Bolmida, us podeu adonar d’aquests models.

Per a mi, les idees més significatives dels dos tipus de família que ells plantegen són les següents:

• Model Hiperprotector: Als infants...

*Li donen tot fet.

*Per mitjà dels pares obtenen tot el que volen.

*Massa dependència. 

*No tenen autonomia.

*Sobreprotecció (els pares es posen en el lloc dels fills).

*No saben fer res, aconseguir res per si sols. 

*No saben solucionar problemes. 

*Els pares creen fills que cada cop volen fer més, sense fer res.

• Model democràtic-permissiu:

*Entre tots pacten normes. 

*No hi ha autoritat per part dels pares. 

*Pares i fills són amics. 

*Fills = autoritat/tirans. 

*Pares i fills estan en continua discussió. 

*Molta autonomia, fins a tal punt que no respecten normes.

En conclusió, tots dos models, tenen pares que deixen fer als seus fills el que volen. Els fills tenen falta de deures i normes.

Així, encara que crec que aquest article defineix aquest tipus de família de forma radical, són dos models que s’ha de tenir molta cura perquè els rols no estan gens definits (fet que crea infants sense cap respecte cap a les normes i societat).

Per tant, els infants d’aquestes tipologies de família neixen sense límits ni pautes, els hi costa adaptar-se a la societat ja que no saben conviure, presenten una manca de comunicació, especialment en el model hiperprotector, mostren inseguretat i problemes emocionals, tenen dificultats en el moment d’establir vincles afectius, i també, els fills d’aquestes famílies solen ser generadors de conflictes.

En definitiva, jo crec que actualment no hi ha un predomini d’un model autoritari o permissiu, sinó que com als nostres dies es parla tant de democràcia, o de falta de disciplina en els infants, doncs els pares opten per canviar l’educació dels seus fills i es tornen una mescla d’aquests dos models: l’hiperprotector i el democràtic-permissiu.

Per si voleu reflexionar una mica més sobre els models de família, us facilito les següents pàgines:

http://www.consumer.es/web/es/educacion/2006/11/11/157228.php

http://cracerecedo.centros.educa.jcyl.es/sitio/index.cgi?wid_seccion=9&wid_item=98

Per últim, per poder finalitzar amb la família i la seva influència en les emocions de l’infant, reflexionaré sobre la pel·lícula “Un lugar donde quedarse” dirigida per Sam Mendes. A continuació us deixo el tràiler:

En aquesta pel·lícula podem veure com els protagonistes, al començament, es mostren molt insegurs a l’hora de dur a terme el seu paper com a pares. És a dir, tot dos no confien en que ells puguin ser uns bons pares per al seu fill. Per aquest motiu, la primera decisió que prenen és anar a cercar a la família (ja que és el primer punt de suport en la nostra vida). Al veure que no poden contar amb ella, es troben perduts i confusos, ja que amb la seva família, podrien trobar tota la seguretat que necessiten. Quan es romp aquest esquema de “la seva família és la ideal per a conviure amb el seu fill”, decideixen anar a cercar altre lloc on poder educar al ser fill de la forma més adequada possible (tot tenint en compte la idea de família que ells consideren la més correcta).

Al visitar diferents amics, familiars,... amb qui podrien educar al seu fill, poc a poc, s’adonen de que amb cap d’elles podrien conviure i tenir un ambient familiar com ells volen. Alguns pares són massa autoritaris, altres massa lliberals, altres tenen molts de problemes emocionals... Tot això no és el que ells volen per al seu fill.

Per aquest motiu, en un moment determinat de la pel·lícula, tots dos reflexionen sobre com volen educar al seu fill i com serà la seva relació en el futur. Llavors, en aquest moment els dos es “comprometen”.

Així, a partir d’aquella situació, i al no trobar cap lloc on quedar-se, prenen la decisió de crear ells mateixos el seu lloc i la seva família. Segurs de si mateixos, estan preparats per enfrontar-se tots sols a la seva nova vida familiar en la casa on vivia la protagonista quan era petita.

Una pel·lícula que ens deixa una “moralitat” molt interessant: “El millor lloc és el que pot crear un mateix”.

D’aquesta manera, aquí acaba el tema de la família.

Fins aviat!

Writings

http://www.flickr.com/photos/jenosaur/6334740305/sizes/m/in/photostream/

Hello people!

Today, I dedicate my blog for english subject. 

So, I have got to write two writings about education and about myself. And after, I have got to choose one for audio. 

OK, let's go. Are you ready?

Essay

Nowadays, all teachers know the importance of modern methodologies, but teachers still prefer to use traditional ones. They usually choose traditional methodologies because they have learnt ones with their and they consider that they learnt a lot that way. But, for new students, which are the best methodologies? Are you for or against?

On the one hand, modern methodologies are important because pupils can have significative learning. Also, they are better because children can play and for this reason they learn more.

On the other hand, traditional methodologies make students bored, although for teachers, it is more easy to use than others. However, modern methodologies make students study more and more. Therefore, teachers are very involved in their teaching.

To conclude, in my opinion traditional methodologies make people who don’t learn significative knowledge, and modern methodologies make people who learn significative knowledge. So, the second methodologies make that students have a better life.

Email

Dear Marta,

How are you? I hope you’re well.

I want to write about my first year at college. When we finished the University entrance exam, we thought that college was very difficult. Do you remember? So, now I think that it isn’t so difficult, but I’ve got to do more work.

Firstly, last year I met some classmates to do assignments. That’s why I didn’t have time to write to you.

Although I was very busy, I was really happy for classes because for some homework, I was completely in contact with children. I feel very well in these situations!

Nevertheless, I’ve studied subjects that, for me, are very difficult and, sometimes, I feel very sad. So, I try to study hard.

And what about you? How are your classes? Do you like it? When are you come?

Well, I have to go now because tomorrow I’ve got an exam.

Write soon,

Love,

Carolina

Bye, bye!