viernes, 31 de mayo de 2013

L'escola nova cobreix necessitats emocionals?

 "Los objetivos básicos de la educación deber ser aprender a aprender, aprender a resolver, aprender a ser." 
UNESCO


Foto propia. S'aprèn a ballar, ballant.
La teoria lligada a la pràctica.


Al llarg del temps ha predominat un model d’escola: el tradicional (basat en uns subjectes passius, en la memorització dels conceptes, en una metodologia que presta atenció al mestre, però no a l’infant,...). És actualment quan sembla que, per fi, s’està deixant de banda aquest model d’escola, per donar lloc a altre en el qual es presta atenció a l’infant, basat en uns subjectes actius, en una metodologia constructivista,... on el mestre actua com a guia i ajuda a que els infants aprenguin a través de la motivació d’aquests.

Però... cap d’aquestos dos models tenen en compte les emocions? Doncs bé, sobretot en el tradicional, les emocions es troben en un costat, sense treballar. I en el model “innovador”, les emocions encara estan ben allunyades.



*Mireu aquests articles el que exposen:





Així doncs, què hem de fer i podem fer per aconseguir no deixar les emocions com un aspecte llunyà?
Per a saber contestar aquesta pregunta, cal que ens plantegem algunes altres:

-Per què es fa necessària una escola per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants? Una escola d’aquest tipus es fa necessària perquè els infants han de conèixer què són les emocions, quines són, com expressar-les i com regular-les. A més, això els hi proporcionarà un bon desenvolupament de les capacitats cognitives i socials. Treballar les emocions també afavoreix, en gran mesura, el vincle afectiu entre mestra-infant, família-escola, infant-infant i, infant-família.

-Quines necessitats ha de cobrir aquesta escola? Les necessitats que ha de cobrir aquesta escola són les següents: afectivitat, autonomia, seguretat, aprenentatges que siguin significatius, ajudar a créixer com a persona, oferir una estabilitat emocional, proporcionar recursos per a resolució de conflictes, educar en bons hàbits, i afavorir la socialització. Assegurar una bona educació per a conviure en societat.

Importància d'establir vincles.
http://www.flickr.com/photos/rubilina/4448158027/

-Quin model sustenta una escola que abasta aquest aspecte? L’escola sustenta un model on l’infant és el protagonista del seu aprenentatge i per tant, un ser actiu. Per això, serà important que la mestra parteixi dels interessos i de les motivacions del nen a l’hora d’orientar els seus aprenentatges, que prendran significat en la seva vida. Aquest model, farà al nen un subjecte totalment participatiu en el seu procés d’aprenentatge i en el desenvolupament de la seva personalitat i vida.



Plantejades les preguntes i havent donat una resposta a elles, podem donar pas a la qüestió que abans s’ha quedat sense resposta:


Què hem de fer i podem fer per aconseguir no deixar les emocions com un aspecte llunyà? Per a no deixar de banda les emocions, cal que l’escola les treballi des de que els infants són petits. Per a fer-ho les mestres han de facilitar activitats on els infants treballin en equip, en cooperació, al igual que també han d’aprofitar qualsevol moment on s’expressin per a treballar-les. Diàriament cal que es gaudeixi de l’oportunitat de treballar les emocions. Per exemple, si un infant arriba trist perquè el seu animal domèstic no apareix, la mestra pot aprofitar aquest moment per a organitzar i planificar activitats per a treballar la tristesa. Activitats amb contes, cançons, comparant tristesa amb alegria,... Més específicament, un exemple seria posant en un plafó dues columnes (trist i content) i que cada nen portés una fotografia que li recordi a un moment feliç i altre trist. D’aquesta manera, compararan que pot haver-hi moments tristos, però també d’altres feliços. Reforçarem que:

“Si aceptamos los momentos de tristeza, estaremos más abiertos a disfrutar de las alegrías. El adulto debe respetar al niño y la vivencia de su tristeza, sin dejar que caiga en una excesiva melancolía.”  
TCHAIKOVSKY


Per concloure, una última pregunta, una darrera reflexió: Com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants?

Una escola que doni resposta a les necessitats emocionals dels infants ha de ser un centre on predomini l’infant, és a dir, basada en un model constructivista que tingui com a primacia l’educació emocional dels infants, el desenvolupament de la seva personalitat, autoestima i autoconcepte.



Per a més informació:






I per a finalitzar...


No hay comentarios:

Publicar un comentario