"El amor de la familia
y la admiración de los amigos
es mucho más importante que la riqueza y el
privilegio."
Charles Kuralt
 |
|
|
Avui,
altra vegada torno a dedicar la meva entrada a l’assignatura de socioemocional.
Aquest cop, no tractarem les emocions en sí, com en les darrers entrades, sinó
que les tractarem des de una altra vessant: la família.
Per
a començar sobre el tema, definirem què és la família.
-Definició
pròpia: La família és la institució que més influeix a l’ésser humà. Aquesta
ens ofereix un gran vincle afectiu, i pren una gran importància a l’hora de formar-nos
com a persones i créixer.
Altres
definicions:
-La família és la unió de persones que
comparteixen un projecte vital d'existència en comú que se suposa durador, en
el qual es generen forts sentiments de pertinença a aquest grup, en el qual
existeix un compromís personal entre els seus membres i s'estableixen intenses
relacions d'intimitat, reciprocitat i dependència. Des que naixem, la família
es constitueix com el principal grup de suport i de sosteniment.
-La família és un grup social que varia segons la societat en
la qual es troba però, és un reproductor fonamental dels valors d'una societat
determinada.
-La família és un nucli compost per persones unides per
parentiu o relacions d'afecte. Cada societat té un tipus d'organització
familiar, però és molt important tenir en compte que en la
família les persones que conformen aquest grup tenen relacions de parentiu i
afectives.
-Definició contrastant el temari i les
definicions trobades: La família és l’agent socialitzador primari que té molta
influència sobre l’infant en el seu desenvolupament i, és on es crea grans
vincles entre els seus membres, tot depenent del tipus que hi hagi.
Què us pareix la
meva definició? I la resta?
 |
| Tipus de família |
Un cop ja
obtinguda la definició, podem centrant-nos a aprofundir més. Ara, tractarem
sobre els tipus que trobem de família. Per això, us deixo un document on
apareixen:
Heu vist
quantes! A quina es sembla la vostra família?
Però, aquestes
no són suficients. Als nostres dies trobem dos models més de famílies. Llegint
l’article “Dos modelos de família” de Giorgio Nardonne i Mauro Bolmida, us
podeu adonar d’aquests models.
Per a mi, les
idees més significatives dels dos tipus de família que ells plantegen són les
següents:
- Model Hiperprotector: Als infants...
*Li donen tot
fet.
*Per mitjà dels pares obtenen tot el que volen.
*Massa dependència.
*No
tenen autonomia.
*Sobreprotecció (els pares es posen en el lloc dels fills).
*No saben fer res, aconseguir res per si sols.
*No saben solucionar problemes.
*Els pares creen fills que cada cop volen fer més, sense fer res.
- Model democràtic-permissiu:
*Entre tots
pacten normes.
*No hi ha autoritat per part dels pares.
*Pares i fills són
amics.
*Fills = autoritat/tirans.
*Pares i fills estan en continua discussió.
*Molta autonomia, fins a tal punt que no respecten normes.
En conclusió,
tots dos models, tenen pares que deixen fer als seus fills el que volen. Els
fills tenen falta de deures i normes.
Així, encara que
crec que aquest article defineix aquest tipus de família de forma radical, són
dos models que s’ha de tenir molta cura perquè els rols no estan gens definits
(fet que crea infants sense cap respecte cap a les normes i societat).
Per tant, els
infants d’aquestes tipologies de família neixen sense límits ni pautes, els hi
costa adaptar-se a la societat ja que no saben conviure, presenten una manca de
comunicació, especialment en el model hiperprotector, mostren inseguretat i
problemes emocionals, tenen dificultats en el moment d’establir vincles
afectius, i també, els fills d’aquestes famílies solen ser generadors de
conflictes.
En definitiva,
jo crec que actualment no hi ha un predomini d’un model autoritari o permissiu,
sinó que com als nostres dies es parla tant de democràcia, o de falta de
disciplina en els infants, doncs els pares opten per canviar l’educació dels
seus fills i es tornen una mescla d’aquests dos models: l’hiperprotector i el
democràtic-permissiu.
Per si voleu
reflexionar una mica més sobre els models de família, us facilito les següents
pàgines:
Per últim, per
poder finalitzar amb la família i la seva influència en les emocions de l’infant,
reflexionaré sobre la pel·lícula “Un lugar donde quedarse” dirigida per Sam
Mendes. A continuació us deixo el tràiler:
En
aquesta pel·lícula podem veure com els protagonistes, al començament, es
mostren molt insegurs a l’hora de dur a terme el seu paper com a pares. És a
dir, tot dos no confien en que ells puguin ser uns bons pares per al seu fill.
Per aquest motiu, la primera decisió que prenen és anar a cercar a la família
(ja que és el primer punt de suport en la nostra vida). Al veure que no poden
contar amb ella, es troben perduts i confusos, ja que amb la seva família,
podrien trobar tota la seguretat que necessiten. Quan es romp aquest esquema de
“la seva família és la ideal per a conviure amb el seu fill”, decideixen anar a
cercar altre lloc on poder educar al ser fill de la forma més adequada possible
(tot tenint en compte la idea de família que ells consideren la més correcta).
Al
visitar diferents amics, familiars,... amb qui podrien educar al seu fill, poc
a poc, s’adonen de que amb cap d’elles podrien conviure i tenir un ambient
familiar com ells volen. Alguns pares són massa autoritaris, altres massa lliberals,
altres tenen molts de problemes emocionals... Tot això no és el que ells volen
per al seu fill.
Per
aquest motiu, en un moment determinat de la pel·lícula, tots dos reflexionen
sobre com volen educar al seu fill i com serà la seva relació en el futur.
Llavors, en aquest moment els dos es “comprometen”.
Així,
a partir d’aquella situació, i al no trobar cap lloc on quedar-se, prenen la
decisió de crear ells mateixos el seu lloc i la seva família. Segurs de si
mateixos, estan preparats per enfrontar-se tots sols a la seva nova vida
familiar en la casa on vivia la protagonista quan era petita.
Una
pel·lícula que ens deixa una “moralitat” molt interessant: “El millor lloc és
el que pot crear un mateix”.
D’aquesta
manera, aquí acaba el tema de la família.
Fins
aviat!
No hay comentarios:
Publicar un comentario