Reflexionam sobre les emocions en els nadons

"Si siento depresión, cantaré. Si siento tristeza, reiré. Si me siento enfermo duplicaré mi trabajo. Si siento miedo seguiré adelante. Si me siento pobre pensaré en la riqueza. Si me siento insignificante recordaré mis metas".  

» Og Magdino      

                         

Benvolguts a tots i totes de nou! 

Avui la meva entrada de Socioemocional està centrada en un vídeo de la sèrie “Baby Human”, anomenat Sentir, que vàrem veure a classe el passat dimarts.

Al llarg de la visualització del vídeo, vaig prendre apunts i notes que considerava d’interès i importants per a tenir en compte en tot el referent a aspectes de les emocions (centrats en l’educació infantil).

A continuació, m’agradaria per mitjà del que he vist, i del que sé fins avui de les emocions, contestar a les següents preguntes:

•      Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

-  Un mes de vida: un somriure és un acte reflex.

-  Un mes de vida: és comunica mitjançant acaricies (mare/pare-fill).

-  En poc mes d’un mes de vida: si gaudeix, pot donar lloc a un lleu somriure (deixa poc a poc de ser un acte reflex).

- Si el nadó no estableix vincles des del naixement, tardarà més en somriure. Necessita estima dels seus familiars.

- Als 4 mesos: El nadó plora perquè desitja alguna cosa (expressa la seva necessitat). Plorar és una forma de dir als adults com es senten.

- Les emocions són el primer llenguatge de la infància. La seva expressivitat depèn de cadascun.

-  La cura dels infants està molt influenciada pel caràcter en el qual han estat ensenyats.

-  El caràcter es modifica, canvia, reajusta, segons la persona.

-  L’orgull es pot expressar de moltes formes.

-  L’infant arriba al món amb un caràcter propi, però el temperament depèn també de l’entorn en el qual viu.

-  L’estima és el sentiment més important.

http://www.flickr.com/photos/scratch_n_sniff/2077603255/sizes/m/in/photostream/

• Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

- Als 3 mesos: es produeix un gran canvi emocional, ja que sorgeix el somriure social del nadó. A més, es comuniquen per mitjà de sorolls i sons.

- Als 3 mesos: els nadons són capaços d’expressar sorpresa, frustració, ira, alegria i tristesa.

- El nadó es capaç de reconèixer les emocions dels seus pares. Alguns són capaços d’associar les emocions amb les cares. El nadó aprèn a interpretar les emocions de la seva mare a les 12 setmanes, el d’un desconegut unes setmanes després i, el del seu pare, encara més tard.

- Massa carícies poden ser estressants per al nadó.

- El nivell de risc que assoleixen, depèn de les seves característiques individuals.

- Als 10 meses, els infants aprenen a cercar consells en les expressions dels seus pares (aquests, són conscients d’això).

- Els nadons són capaços de desviar la seva atenció quan la tensió que sofreixen és desagradable. Així, les emocions poden regular-se amb distraccions externes i sent treballades.

- Al voltant dels 24 mesos, adquireixen habilitats i estratègies pròpies per a superar la por.

- Les emocions morals són la vergonya, l’orgull, l’autoconsciència,...

- També, als 2 anys apareix l’autoconsciència.

- La sensació de vergonya apareix quan l’infant es reconeix a si mateix. També, es troba relacionada amb el caràcter del nadó.

- Quan el nadó es conscient dels seus propis mèrits i fracassos, pot sentir vergonya i orgull.

Autoconsciència.
http://www.flickr.com/photos/samanthasteele/3984177492/sizes/m/in/photostream/

• Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió?

- El primer aspecte que trobo susceptible de discussió és l’exactitud que estableix el vídeo en l’edat que els infants han d’assolir algunes actituds, ja que com ja sabem, cada infant té el seu propi desenvolupament i procés d’aprenentatge, al igual que té les seves característiques individuals i es troba influenciat pel seu entorn (els agents socials repercuteixen en la persona).

- El segon aspecte que trobo que pot conduir a debat és el fet de que els nadons reconeixen abans les expressions de la seva mare i les d’un desconegut, que les del seu pare. És un fet que m’ha sorprès moltíssim. En el vídeo es dóna una justificació d’això: els nadons reconeixen abans les expressions de la mare perquè les dones expressen més les emocions que els homes. Hi estic d’acord, encara que és una generalització perquè també hi ha homes que expressen més que dones. Però, estic en desacord una mica perquè també depèn de la relació que tingui el nadó amb la seva mare i amb el seu pare. Tal vegada, per exemple, el nen no té aquell moment de prendre pit amb la mare i a més, aquesta sempre es troba treballant, però, en canvi el pare, és la persona que es troba més estona amb ell, li dóna el biberó sempre ell,... En aquest cas, suposo que l’infant reconeixerà abans l’expressió del seu pare que de la seva mare. Així doncs, penso que encara que en general sol ser la mare, sobretot dependrà de la relació que té el nadó amb la seva mare i amb el seu pare, des del seu naixement.

- Altre aspecte a destacar per a debat és el temperament. És innat o s’adquireix per influència de l’entorn? Aquí està el debat. En la meva opinió, el temperament és innat, és a dir, cada infant neix amb un temperament, però a mesura que creix, adquireix un caràcter o un altre per influència de l’entorn.

- Per últim, també voldria ressaltar el fet següent: l’expressió d’un infant també pot variar segons el context en el qual es trobi. Per exemple, l’infant plora per expressar les seves necessitats, però segons on el context en el qual es trobi (i segons la seva edat), pot ser opti per no plorar o no expressar el plor de la mateixa manera. Una cosa està clara: l’infant no es comporta igual a casa com a l’escola. D’això, també hem de ser conscients els adults.

• Quina funció compleixen les emocions morals?

Jo considero que les emocions moral tenen la funció d’ajudar a l’infant a conèixer-se a si mateix, a que sigui conscient dels seus fracassos i els seus mèrits, a que es marqui una sèrie d’objectius (possibles d’aconseguir) i que pugui complir-los, per així, arribar a formar-se com a persona i aconseguir una estabilitat emocional.

*El següent document tracta sobre elles: 

"Las Emociones Morales" by Chantal Escarlet Valenzuela Herrera

• Reflexió global del vídeo.

Així, havent visualitzar aquest vídeo i contrastant-lo amb la teoria que ja tenia prèviament i que he assolit aquests primers dies de l’assignatura de Socioemocional, he pogut reestructurar els meus coneixements respecte al tema i assolir de nous.

A l’hora d’observar el vídeo, he quedat molt impressionada per les investigacions que han fet dels infants i sobretot, per la resolució d’aquestes. 

M’ha sorprès molt (com ja he dit anteriorment) saber que els infants poden arribar a conèixer les expressions de la seva mare abans que la del seu pare, al igual que la d’un desconegut, i saber que tan sols a les 12 setmanes ja són capaços. Ho trobo molt interessant, ja que com a futures mestres hem de tenir molta cura amb les nostres expressions i els nostres sentiments, i separar el que portem de casa amb el que tenim a l’escola (personal Vs professional). A més, s’ha de tenir en compte que els infants cerquen consell en les expressions dels pares i adults, una expressió inadequada en un moment crucial, pot arribar a ser molt perjudicial per a l’infant (mai hem d’oblidar que les mestres formen part del caràcter que adquireix el nen).

Per altra banda, també m’ha impressionat i m’ha fet reflexionar és la capacitat que tenen els infants per a regular la seva por en moments que senten perill. Els pares, solen sobreprotegir als infants en aquests moments i amb això aconsegueixen que els infants no arribin a ser capaços d’afrontar els seus problemes per si sols. No se’ls hi dóna autonomia. Regular la por per mitjà de distraccions externes, és un mode molt simple i eficaç que els ajuda a poder seguir endavant en certes situacions. Així, poc a poc, faran front a les adversitats.

Per acabar, el vídeo també m’ha fet adonar-me i pensar sobre les emocions morals. És evident que cada infant presenta unes característiques pròpies, però tots en certa mesura, senten vergonya, orgull, enveja,... Quan els infants són conscients de si mateixos, i dels seus fracassos i mèrits, arriben a sentir les anomenades emocions morals. Així, un infant comença a tenir autoconsciència.

D’aquesta manera, aquest vídeo de “Baby Humans” m’ha fet adonar-me de la gran evolució i de la importància dels primers anys de vida d’una persona. En ells, l’adult pren un paper fonamental, ja que és qui contribueix, en gran mesura, en la construcció del caràcter de l’individu, i ajuda a afrontar d’una manera o una altra les dificultats. Per tant, l’adult ha de ser molt conscient de la seva influència sobre l’infant.

Foto propia

Després d’haver contestat aquestes preguntes i de mostrar-vos els coneixements que assolit i la meva opinió, vos recomano que visualitzeu el vídeo i contrasteu la vostra opinió amb la meva. Hi esteu d’acord?

Per últim, us proporciono els següents vídeos perquè penso que són d’interès. A més, tracten d’aspectes relacionats amb les emocions:

També, recomano llegir el següent llibre: "El desarrollo de los niños, paso a paso" Escrito por Marta Sadurní i Brugué,Carles Rostàn Sànchez,Elisabet Serrat i Sellabona

   

 Per donar per finalitzada aquesta entrada, m’acomiado amb una cançó sobre les emocions. 

FINS AVIAT!

Emocions primàries

“Les emocions s’han comparat amb un arbre. Els factors biològics estan representats pel tronc, les interpretacions determinen el creixement d’algunes branques; l’expressivitat emocional s’associa amb la peculiaritat i la quantitat de les fulles, i la cultura exerceix la feina del jardiner que dóna forma a l’arbre, el poda, en retalla certes branques i en permet el desenvolupament d’unes altres.” 

(Text adaptat. Mª Luisa Sanz).

Fa unes setmanes vaig presentar aquesta assignatura anomenada Educació Socioemocional, i vaig exposar breument alguna cosa sobre les emocions. Doncs bé, avui sí que em dedicaré ja a començar a profunditzar sobre aquest tema.

Per a començar, faré una distinció: existeixen emocions primàries i emocions secundàries. Les primàries o també anomenades bàsiques són aquelles que permeten sobreviure a l’espècie humana, seguir existint. Les secundàries són aquelles que existeixen a partir del conjunt de les primeres.

D’aquí ens sorgeix una pregunta: Quines són les emocions primàries? Diversos autors especulen que hi ha 4, altres que 6, alguns defensen unes, i altres, unes altres. Per a mi, les emocions bàsiques són les següents:

-Amor: Aquesta emoció és l’estima cap a alguna persona o acció amb qui o què et sents agradable i content.

-Tristesa: És l’emoció que et causa dolor tan físic com psíquic, i que et pot perjudicar amb el que fas i penses.

-Por: Emoció que sorgeix quan sents una gran inseguretat/perill davant d’alguna situació.

-Alegria: Emoció que et fa sentir-te confortable, agust, feliç i bé.

-Odi: és quan sents una gran tensió negativa, quan no t’agrada una situació i optes per no sentir tristesa.

-Curiositat: és una mena d’impuls que et fa cercar nous coneixements, noves experiències per a seguir en la teva evolució.

Per a mi, aquestes són les emocions primàries. I per a vosaltres? Hi esteu d’acord?

Per exemple, per a Silvia Palou existeixen 5 emocions naturals: amor, por, ràbia, tristesa i alegria (en el seu llibre “Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia” podem veure com exposa aquesta opinió).

-Amor: Ella defensa que sense amor la societat no podria existir i per tant, que aquesta és l’emoció base de tota la resta (emoció mare). Fet que hi estic totalment d’acord. Per amor es mou el món. Al igual que Eckhart que diu “Si te amas a ti mismo, amas a los demás como a ti mismo”, Silvia pensa que si t’estimes a tu mateix, pots estimar a la resta. “Estimar s’aprèn estimant” (“Aprendre s’aprèn aprenent” Zabala).

També, postula que hi ha uns elements bàsics comuns en totes les formes d’estimar: la cura, la responsabilitat, el respecte i el coneixement. Mai ho havia pensat, però en la meva opinió té raó. Existeixen aquests aspectes que són o han de ser fonamentals en l’amor.

-Por: Emoció bàsica que ens posar en tensió en situacions on es trobem en perill, per a protegir i assegurar el nostre benestar físic i psíquic. Aquesta emoció és necessària ja que ens permet conèixer els nostres límits. Si no tinguéssim por, que faríem? Sense sentir por, no podríem fer front als problemes/perills en els quals es trobéssim, i per tant, no podríem seguir en la nostra vida. Ens estancaríem i allí, s’acabaria tot fins que arribéssim al moment de prendre la decisió de superar la por. Per tant, “els nens sense por fan molta por, ja que no veuen els perills” (Silvia Palou). Per això, cal ensenyar i educar des de petits la por, al igual que també, motivar a mostrar-la i ajudar a regular-la.

-Ràbia: La ràbia pot ser conseqüència d’una situació que ens provoca estrès, inseguretat, la trobem amenaçadora, o per no poder complir els nostres objectius (Marx també va parlar de temes referents a ella). A més, Palou exposa que aquestes situacions podem comportar actituds que provoquen l’agressivitat, fet on pren molta importància la manifestació d’aquesta (depèn de la persona). També, ens explica que la ràbia augmenta a mesura que els infants creixen, i que la manera d’expressar-la varia segons l’edat.

-Tristor: És una resposta natural que ens causa el sentiment de pèrdua. En els infants sol estar provocada per la pèrdua de l’afecte, i cal treballar-ho perquè t’ajuda a créixer, a veure nous horitzons quan tot està fosc, és a dir, et serveix per al llarg de la vida. Així, negar-la no ens proporciona alegria perquè pot conduir a aquesta tristor a una malaltia, la depressió. Cal plorar per exterioritzar la tristor i continuar endavant.

-Per últim, tenim l’Alegria: és una reacció natural que té el nostre organisme davant d’un estímul positiu que ens provoca un agradable benestar tan físic com psíquic. La seva manifestació més clara és el somriure. La felicitat és el sentiment. Aquesta emoció és la més demanada al llarg de tots els temps i de la nostra cultura. De fet, existeixen cursos anomenats “Risoterapia” per a potenciar-la.

Els pallassos podem fer riure a molts d’infants, però potser no ells no es sentin contents.http://www.flickr.com/photos/zentolos/2756661058/sizes/m/in/photostream/

Què vos sembla? Hi esteu d’acord? En el meu cas, he estat prou encertada: amor, por, alegria i tristesa les dos coincidim, però amb odi i curiositat no. Encara que, he de dir que desprès d’haver llegit aquesta lectura i a classe, penso que l’odi seria el sentiment extrem que comporta la ràbia, i que és negatiu (la ràbia segons de la seva manifestació), i la curiositat, es veu promoguda per la mescla de les emocions bàsiques. Així doncs, penso com Palou. I vosaltres? Per si voleu, us deixo un enllaç hi ha un article on podreu conèixer alguna cosa més sobre les emocions. 

http://servicio.bc.uc.edu.ve/educacion/revista/a3n22/22-10.pdf

Us informo també, que Robert Plutchick exposa a la seva obra “The psychology and biology of emotion”, la roda de les emocions per a distingir entre emocions primàries i complexes. Per a ell, existeixen 8 emocions primàries: alegria-tristesa, ira-por, expectativa-sorpresa i rebuig-grat.

Fins ara, hem parlat de les emocions, però què és l’emoció? Difícil de definir-la? Està bé, he de confessar que jo també trobo difícil definir una paraula que comporta tanta complexitat. Malgrat tot, us ajudaré:

Primer, anem a distingir entre emoció, sensació i sentiment.

Idees bàsiques. Definició.

Ara ja teniu uns conceptes bàsics sobre emoció, i ja estam preparats per a començar a crear la nostra pròpia definició:

Què és l’emoció?

(Resposta cercada): és un estat afectiu que experimentem, una reacció subjectiva a l’ambient que ve acompanyada de canvis orgànics d’origen innat, influenciats per l’experiència.

(Creada per mi): L’emoció és un estat afectiu intens i de poca durada que experimentem de forma inconscient, però que està influenciat per l’experiència. Així, es converteixen en respostes apresses a determinades situacions.

En aquest moment, que ja tenim quines són les emocions bàsiques i la definició d’emoció, toca apropar-nos una mica més al nostre primordial objectiu: les emocions en l’educació infantil. Per aquest motiu, anem a prestar atenció a les estratègies educatives que postula Silvia Palou en el capítol 3 anomenat “Emociones primarias y su alquimia” del seu llibre.

En concret, escriuré aquelles estratègies que considero més significatives:

Amor:

-Amar es la emoción madre. Estic d’acord amb aquesta frase ja que el fet d’estimar a una persona fa que puguin donar-se tota la resta d’emocions. Si ens enfadem és perquè algú ens ha fet enfadar-nos o bé, amb nosaltres mateixos, però això és perquè ens estimem i estimem a la resta. Ens perjudica el de que estimen algú i aquest, ens faci mal.

-Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Estic d’acord perquè per a sobreviure tots, ens hem de sentir estimats i acceptats per la resta, ja que sense això no podem continuar.

Por:

-Debemos convivir con el miedo y no negarlo. Considero que és important ja que és un fet i és primordial per a viure. Sense ell, no podem superar les barreres que ens trobem i si ho neguem, queda reprimit i mai podrem superar els nostres obstacles.

Ràbia:

-Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie. Penso que és important ja que és bo sentir ràbia per desprès trobar la calma i poder tenir una estabilitat emocional, però cal respectar el dret que tenim tots a fer-ho i a no fer-se mal.

Tristesa:

-Si nos permitimos expresar la pena es más probable que poco a poco, aceptemos que hemos perdido algo y podemos comenzar de nuevo.  Considero que aquesta frase és molt adient, ja que per a veure la claredat al final d’un túnel cal que el travessem amb una llanterna (que serveix com el símbol del plor).

Alegria:

-Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría se sobrellevan mejor. Penso que per a poder viure millor i fer front als problemes cal afrontar-los amb alegria per poder cerca una solució més eficaç. 

http://www.flickr.com/photos/el_finco/3305182921/sizes/m/in/photostream/

Doncs sí, aquestes són les estratègies que per a mi són fonamentals, encara que he de reconèixer que les altres també ho són. També, penso que llegint aquest document trobareu d’altres prou adequades:

la-educacion-emocional.pdf by Sil Mar

Dit tot això, només em queda acomiadar-me fins altra dia, ja que crec que per avui teniu prou informació i l’heu d’assimilar, acomodar, i reestructurar conjuntament amb els vostres coneixements previs (Piaget).

Fins aviat! 

I... no oblideu somriure i aprendre a regular les vostres emocions!

Bones vacances.

Vemos progresos...

"Todos los niños nacen artistas. El problema es cómo seguir siendo artistas al crecer"

» Pablo R. Picasso

De nuevo, este jueves día 21, nos reunimos para dar pasitos adelante en el decorado y vestuario de nuestra obra.

Para ese día, habíamos acordado el pasado jueves traer cada una un material. En mi caso, tenía que llevar goma eva roja, tijeras, los ojos que empecé el pasado jueves pero no había acabado, y una diadema.

Algunas de mis compañeras y yo, llegamos algo tarde a la clase, pero debo decir que nada más llegar nos pusimos con el trabajo. Como se dice: “Sin prisa, pero sin pausa”. Y así fue.

De inmediato, Eva se puso a acabar de pintar su máscara (con tempera de color lila, utilizando periódicos para no manchar la mesa). Una vez hecho eso, se dedico a buscar por medio de Internet (Google), imágenes e información sobre algún aspecto muy característico de su personaje, la hormiga (para que a los espectadores pudiesen reconocer fácilmente ese animal); Arantxa, también se dedico a continuar con su máscara. En su caso, ella tenía que coser un hilo verde en la media negra, dando lugar a crear una especie de pelos que tiene la araña. Ese día, llegó a acabar su máscara; por otro lado, Ana, hizo lo mismo que Arantxa, pero el color que ella utilizó fue el azul. Después de esto, Arantxa ayudó a Ana en su disfraz. Para ello, utilizaron bolsas de  basura de color azul para el cuerpo, y con las bolsas y papel de periódico también hicieron la cola de la oruga. De este modo, el disfraz de Ana, o lo que es lo mismo, del personaje de la oruga, quedó casi acabado (faltaban algunos matices y listo); por último, nuestra mariposa bonita, Alicia, tuvo otro trabajo. Éste fue el de empezar a crear las alas de la mariposa, que por cierto, pensar cómo hacerlas y ponerse a ello, costó mucho. Arantxa le dio algunos consejos y las demás, también.

Araña
(Foto propia)

Oruga.
(Foto propia)

En mi caso, mi trabajo consistió en lo siguiente:

El material que utilicé es el que os muestro en esta foto.

Material que utilicé
(Foto propia)

Con él, me dediqué a acabar de pintar los ojos con tempera de color negra que el jueves anterior había comenzado, después corté las medias negras para hacer la máscara, y a continuación cosí las antenas de la mariquita con una especie de tela roja (donde utilicé la diadema). Una vez hecho esto, ayudé a Alicia a cortar con cartón sus alas (yo le sostenía el cartón) y por último, empecé a cortar mis alas de goma eva roja, para que el próximo día me ponga de lleno en ellas.

Para finalizar, después de 3 horas de buen trabajo y de buen rendimiento, recogimos todo y programamos traer para el próximo día más material (en mi caso cinta negra y tapones de botes de café negros). Además, planeamos que el próximo día que nos reuniésemos deberíamos acabar los disfraces e ir empezando con el decorado.

Así pues, con otro día más, queda menos para que se dé lugar al 

GRAN DÍA. 

Un día para pensar...

"La inspiración existe, pero tiene que encontrarse trabajando"

» Pablo R. Picasso

Aquí estoy de nuevo, con una nueva entrada de Representación teatral. Por lo tanto, ya sabéis que hablaré sobre el musical que mis compañeras y yo estamos preparando. 

Continuando con lo que dije en la entrada anterior, me centraré en explicaros cómo avanza, en concreto, el decorado y el vestuario de dicho musical. Pero, antes me gustaría hacer un inciso para explicaros el por qué he escogido esa frase de Picasso: creo que esta cita refleja claramente lo que pasó este jueves 14 de marzo de 2013, es decir, resume que nos dimos cuenta poco a poco, de qué y cómo hacer el trabajo a través de crearlo.

Mencionado lo anteriormente, ahora sí me dispongo a explicaros nuestros avances:

El profesor de música, nos ha dado el visto bueno para trabajar la metamorfosis de la oruga y aprueba que trate sobre insectos, pero aún no ha visto de forma definitiva la historia que hemos creado (con guión y casi todas las canciones escogidas). Por eso, no tenemos del todo claro cómo enfocar el vestuario y el decorado.

Nada más empezar la clase nos surge una dificultad: pensábamos que las medias que dijimos de traer el último día, las encontraríamos fácilmente por casa (alguna rota), pero no ha sido así. De esta manera, optamos por buscar otra solución: hacer las máscaras con platos de plástico (Ana).

Entre Ana y yo proponemos qué materiales podemos usar para hacer la cara de la mariquita, junto con los platos de plástico (poner otro material reciclado: goma eva, cartulina, telas,…). Eva y Alicia, asienten y se muestran de acuerdo con lo que decimos. Pero, a medida que la idea es más replanteada, no nos acaba de convencer. Por esa misma razón, proponemos que también nos podemos maquillar las caras, aunque finalmente se llega a concluir que podemos hacer una mezcla de las dos ideas. 

Dicho esto, nos disponemos a pensar sobre el decorado:

Para empezar a coger alguna idea sobre él, realizamos una lista, conjuntamente, sobre el material que necesitamos: una flor grande para la abeja, una hoja grande para la oruga, un árbol grande, una montaña grande de alimentos que recolecta la hormiga, una telaraña con pequeñas arañas sobre ella, un huevo (dónde se esconderá la oruga para realizar su metamorfosis), hierba (con telas viejas) y, otros elementos pintados con fluorescente de variados colores. 

También, yo me dedico a buscar por Internet decorados de varias obras que nos puedan servir para crear el nuestro. Así, observando imágenes, me asombro al ver un decorado muy original: por ejemplo, árboles hechos con globos. Una idea que me ha encantado, pero debo admitir que requiere mucho trabajo y, tener unos conocimientos sobre globoflexia.

.

Al poco rato de pensar sobre todo lo anteriormente, llega Arantxa. Le explicamos todo lo que hemos sugerido y ella, no se muestra en desacuerdo, pero sí que nos hace reflexionar sobre un aspecto: si no encontramos un material que se dijo que teníamos que traer para el próximo día, se avisa al grupo antes de que llegue dicho día, ya que sin material no podemos avanzar. Todas le damos la razón y nos comprometemos a que no volverá a pasar. 

Después de este breve problema grupal, llega nuestra profesora Carmen y le comentamos nuestra idea sobre las máscaras. Ella nos comenta que hay que tener cuidado si nos cubrimos la cara, ya que puede influirnos negativamente a la hora de cantar. Algo que nos hace reflexionar bastante. 

Tras breves minutos de silencio, Arantxa toma la iniciativa y nos dice de empezar a hacer pruebas con el material que hemos traído. Así, aprovechamos las horas y ese tiempo no es menospreciado: Unas se dedicaron a hacer los ojos con botellas de plástico (yo era una de ellas) y otras, a recortar las medias y/o pintarlas (Eva i Ana).

Entretenidas y centradas en nuestro trabajo, pasan ya las dos horas. Por eso, pensamos que lo mejor sería que algunos días nos dediquemos a avanzar con el decorado y el vestuario 3 horas en vez de 2. 

Para finalizar, además de acordar que el próximo día íbamos a estar 3 horas, también dijimos de traer más materiales para conseguir ver la luz al final del túnel. De este modo, de la nada surgió el todo: de no saber cómo afrontar un musical a ya tener una idea más clara sobre él y empezar a ver resultados.

Primer contacto con el vestuario

En una pequeña o gran ciudad o pueblo, un gran teatro es el signo visible de cultura.

Sir Laurence Olivier

Os preguntareis por qué he empezado hoy mi entrada de bloc con esta frase.  La respuesta es muy sencilla y a continuación os la explicaré:

Como ya os dije en la entrada anterior (centrada en otra asignatura), el pasado mes de febrero empecé un nuevo cuadrimestre y por ello, nuevas asignaturas. Una de ellas se llama “Representación escénica” y de aquí el hecho de empezar con dicha frase.

http://www.flickr.com/photos/pablodavidflores/5897386165/sizes/m/in/photostream/

Las entradas que dedique a teatro/musical estarán, sobre todo, centradas en  unos aspectos concretos (decorado, vestuario y maquillaje).

Ahora sí, dicho esto, os explico la primera clase que hablamos sobre ello:

En ella, gracias a que mi grupo ya había hablado sobre la historia y los personajes, y que ya lo teníamos claro, nos dedicamos a pensar el vestuario de la obra, así como también la escenografía.

Sobre el vestuario ya teníamos unas ideas básicas sobre alguno de los disfraces, pero faltaba aún por aclarar muchas cosas y decidirlo. Así pues, nada más empezar la clase mi compañera de grupo Ana nos enseñó dos libros que tenía relacionados con esta temática (uno sobre disfraces i otro, sobre materiales variados para crear).

Para empezar, escogimos el primer libro, el de los disfraces, para mirar si algún disfraz de nuestra obra se encontraba allí. Y efectivamente así fue. Por ello, miramos los que se encontraban en el libro, y de este modo, coger ideas o bien, hacerlo tal cual salía en él (pudimos coger ideas de la mariquita, la abeja, la mariposa y la araña).  Recuerdo que especialmente la mariquita y la araña nos gustó mucho como era su vestuario (aunque finalmente decidimos no utilizar exactamente el mismo material para utilizarlo).

De este modo, decidimos ir personaje por personaje y decidiendo como iba a ser su vestuario y de qué materiales iba a hacerse. Los primeros en pensarse fueron los que coincidían con el libro y luego, los restantes.

He de decir que, nuestras ideas fueron muchas y que cada una iba diciendo sus opiniones respecto a utilizar un material u otro, sus acuerdos o discrepancias, y proporcionando sus aportaciones (yo por ejemplo pensé en que podíamos utilizar en el vestuario, botellas de plástico, es decir, material reciclado para hacer los ojos).  Además, las ideas iniciales que teníamos sobre el vestuario se vieron transformadas o totalmente cambiadas por otras que nos surgieron en el último momento y que nos parecieron más ideales.

Por otro lado, también en esa clase hablamos, aunque de manera más breve, de la escenografía, es decir, del decorado de las escenas. Para eso, miramos el libro que trajo mi compañera Ana, como bien he dicho anteriormente, y buscamos algunos materiales que nos pudieran servir para nuestra obra. Allí, lo que más relevancia tenía para nosotras respecto a nuestro tema a tratar fue una tela de araña, pero finalmente se decidió crearla de un modo diferente del que ponía en el libro.

Por último, y así acabar de explicar lo que hicimos en esa clase, he de reconocer que le pedimos consejo a la profesora para saber qué materiales (a ser posible reciclados) podíamos utilizar para los disfraces, al igual que, para obtener ayuda sobre crear una escena con materiales muy grandes.

Dicho esto, y para finalizar, simplemente decir que entre todas acordamos y marcos una serie de ítems i materiales para hacer i traer para el próximo día de clase y así, poder ya empezar a crear nuestro vestuario (cada una traerá botellas de plástico, medias, pintura,…).

Mi personaje

http://www.flickr.com/photos/garro92/4440541423/sizes/m/in/photostream/

¡Ahora sí, hasta la próxima!