“Les emocions s’han comparat amb un arbre. Els factors biològics estan
representats pel tronc, les interpretacions determinen el creixement d’algunes
branques; l’expressivitat emocional s’associa amb la peculiaritat i la
quantitat de les fulles, i la cultura exerceix la feina del jardiner que dóna
forma a l’arbre, el poda, en retalla certes branques i en permet el
desenvolupament d’unes altres.”
(Text adaptat. Mª Luisa Sanz).
Fa unes setmanes vaig presentar aquesta assignatura anomenada Educació
Socioemocional, i vaig exposar breument alguna cosa sobre les emocions. Doncs
bé, avui sí que em dedicaré ja a començar a profunditzar sobre aquest tema.
Per a començar, faré una distinció: existeixen emocions primàries i
emocions secundàries. Les primàries o també anomenades bàsiques són aquelles
que permeten sobreviure a l’espècie humana, seguir existint. Les secundàries
són aquelles que existeixen a partir del conjunt de les primeres.
D’aquí ens sorgeix una pregunta: Quines són les emocions primàries?
Diversos autors especulen que hi ha 4, altres que 6, alguns defensen unes, i
altres, unes altres. Per a mi, les emocions bàsiques són les següents:
-Amor: Aquesta emoció és l’estima cap a alguna persona o acció amb qui o
què et sents agradable i content.
-Tristesa: És l’emoció que et causa dolor tan físic com psíquic, i que et
pot perjudicar amb el que fas i penses.
-Por: Emoció que sorgeix quan sents una gran inseguretat/perill davant
d’alguna situació.
-Alegria: Emoció que et fa sentir-te confortable, agust, feliç i bé.
-Odi: és quan sents una gran tensió negativa, quan no t’agrada una situació
i optes per no sentir tristesa.
-Curiositat: és una mena d’impuls que et fa cercar nous coneixements, noves
experiències per a seguir en la teva evolució.
Per a mi, aquestes són les emocions primàries. I per a vosaltres? Hi esteu
d’acord?
Per exemple, per a Silvia Palou existeixen 5 emocions naturals: amor, por,
ràbia, tristesa i alegria (en el seu llibre “Sentir y crecer. El crecimiento
emocional en la infancia” podem veure com exposa aquesta opinió).
-Amor: Ella defensa que sense amor la societat no podria existir i per
tant, que aquesta és l’emoció base de tota la resta (emoció mare). Fet que hi
estic totalment d’acord. Per amor es mou el món. Al igual que Eckhart que diu “Si
te amas a ti mismo, amas a los demás como a ti mismo”, Silvia pensa que si
t’estimes a tu mateix, pots estimar a la resta. “Estimar s’aprèn estimant” (“Aprendre
s’aprèn aprenent” Zabala).
També, postula que hi ha uns elements bàsics comuns en totes les formes d’estimar:
la cura, la responsabilitat, el respecte i el coneixement. Mai ho havia pensat,
però en la meva opinió té raó. Existeixen aquests aspectes que són o han de ser
fonamentals en l’amor.
-Por: Emoció bàsica que ens posar en tensió en situacions on es trobem en
perill, per a protegir i assegurar el nostre benestar físic i psíquic. Aquesta
emoció és necessària ja que ens permet conèixer els nostres límits. Si no tinguéssim
por, que faríem? Sense sentir por, no podríem fer front als problemes/perills
en els quals es trobéssim, i per tant, no podríem seguir en la nostra vida. Ens
estancaríem i allí, s’acabaria tot fins que arribéssim al moment de prendre la
decisió de superar la por. Per tant, “els nens sense por fan molta por, ja que
no veuen els perills” (Silvia Palou). Per això, cal ensenyar i educar des de petits
la por, al igual que també, motivar a mostrar-la i ajudar a regular-la.
-Ràbia: La ràbia pot ser conseqüència d’una situació que ens provoca
estrès, inseguretat, la trobem amenaçadora, o per no poder complir els nostres
objectius (Marx també va parlar de temes referents a ella). A més, Palou exposa
que aquestes situacions podem comportar actituds que provoquen l’agressivitat,
fet on pren molta importància la manifestació d’aquesta (depèn de la persona).
També, ens explica que la ràbia augmenta a mesura que els infants creixen, i
que la manera d’expressar-la varia segons l’edat.
-Tristor: És una resposta natural que ens causa el sentiment de pèrdua. En
els infants sol estar provocada per la pèrdua de l’afecte, i cal treballar-ho
perquè t’ajuda a créixer, a veure nous horitzons quan tot està fosc, és a dir,
et serveix per al llarg de la vida. Així, negar-la no ens proporciona alegria
perquè pot conduir a aquesta tristor a una malaltia, la depressió. Cal plorar
per exterioritzar la tristor i continuar endavant.
-Per últim, tenim l’Alegria: és una reacció natural que té el nostre
organisme davant d’un estímul positiu que ens provoca un agradable benestar tan
físic com psíquic. La seva manifestació més clara és el somriure. La felicitat
és el sentiment. Aquesta emoció és la més demanada al llarg de tots els temps i
de la nostra cultura. De fet, existeixen cursos anomenats “Risoterapia” per a
potenciar-la.
 |
| Els pallassos podem fer riure a molts d’infants, però potser no ells no es sentin contents.http://www.flickr.com/photos/zentolos/2756661058/sizes/m/in/photostream/ |
Què vos sembla? Hi esteu d’acord? En el meu cas, he estat prou encertada:
amor, por, alegria i tristesa les dos coincidim, però amb odi i curiositat no.
Encara que, he de dir que desprès d’haver llegit aquesta lectura i a classe,
penso que l’odi seria el sentiment extrem que comporta la ràbia, i que és
negatiu (la ràbia segons de la seva manifestació), i la curiositat, es veu
promoguda per la mescla de les emocions bàsiques. Així doncs, penso com Palou. I
vosaltres? Per si voleu, us deixo un enllaç hi ha un article on podreu conèixer
alguna cosa més sobre les emocions.
Us informo també, que Robert Plutchick exposa a la seva obra “The psychology
and biology of emotion”, la roda de les emocions per a distingir entre emocions
primàries i complexes. Per a ell, existeixen 8 emocions primàries:
alegria-tristesa, ira-por, expectativa-sorpresa i rebuig-grat.
Fins ara, hem parlat de les emocions, però què és l’emoció? Difícil de
definir-la? Està bé, he de confessar que jo també trobo difícil definir una
paraula que comporta tanta complexitat. Malgrat tot, us ajudaré:
Primer, anem a distingir entre emoció, sensació i sentiment.
 | ||
| Idees bàsiques. Definició.
Ara ja teniu uns conceptes bàsics sobre emoció, i ja estam preparats per a
començar a crear la nostra pròpia definició:
Què és l’emoció?
(Resposta cercada): és un estat afectiu que experimentem, una reacció
subjectiva a l’ambient que ve acompanyada de canvis orgànics d’origen innat,
influenciats per l’experiència.
(Creada per mi): L’emoció és un estat afectiu intens i de poca durada que
experimentem de forma inconscient, però que està influenciat per l’experiència.
Així, es converteixen en respostes apresses a determinades situacions.
En aquest moment, que ja tenim quines són les emocions bàsiques i la
definició d’emoció, toca apropar-nos una mica més al nostre primordial
objectiu: les emocions en l’educació infantil. Per aquest motiu, anem a prestar
atenció a les estratègies educatives que postula Silvia Palou en el capítol 3 anomenat
“Emociones primarias y su alquimia” del seu llibre.
En concret, escriuré aquelles estratègies que considero més significatives:
Amor:
-Amar es la emoción madre. Estic d’acord amb aquesta frase ja que el fet d’estimar
a una persona fa que puguin donar-se tota la resta d’emocions. Si ens enfadem
és perquè algú ens ha fet enfadar-nos o bé, amb nosaltres mateixos, però això
és perquè ens estimem i estimem a la resta. Ens perjudica el de que estimen
algú i aquest, ens faci mal.
-Todos los seres humanos buscan ser amados y reconocidos. Estic d’acord
perquè per a sobreviure tots, ens hem de sentir estimats i acceptats per la
resta, ja que sense això no podem continuar.
Por:
-Debemos convivir con el miedo y no negarlo. Considero que és important ja
que és un fet i és primordial per a viure. Sense ell, no podem superar les
barreres que ens trobem i si ho neguem, queda reprimit i mai podrem superar els
nostres obstacles.
Ràbia:
-Dejar salir la rabia, siempre que no haga daño a nadie. Penso que és
important ja que és bo sentir ràbia per desprès trobar la calma i poder tenir
una estabilitat emocional, però cal respectar el dret que tenim tots a fer-ho i
a no fer-se mal.
Tristesa:
-Si nos permitimos expresar la pena es más probable que poco a poco,
aceptemos que hemos perdido algo y podemos comenzar de nuevo. Considero que aquesta frase és molt adient,
ja que per a veure la claredat al final d’un túnel cal que el travessem amb una
llanterna (que serveix com el símbol del plor).
Alegria:
-Poner humor a la vida. Es una buena actitud que debe contagiarse a los
niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría
se sobrellevan mejor. Penso que per a poder viure millor i fer front als
problemes cal afrontar-los amb alegria per poder cerca una solució més eficaç.
|
Doncs sí, aquestes són les estratègies que per a mi són fonamentals, encara
que he de reconèixer que les altres també ho són. També, penso que llegint
aquest document trobareu d’altres prou adequades:
Dit tot això, només em queda acomiadar-me fins altra dia, ja que crec que
per avui teniu prou informació i l’heu d’assimilar, acomodar, i reestructurar
conjuntament amb els vostres coneixements previs (Piaget).
Fins aviat!
I... no oblideu somriure i aprendre a regular les vostres
emocions!
Bones vacances.
No hay comentarios:
Publicar un comentario