Una caixa de sorpreses...

"Los sentimientos y las emociones son el lenguaje universal que debe ser honrado. Son la expresión auténtica de quiénes somos." 

Judith Wright.

Avui toca una entrada totalment nova. En aquesta entrada us parlaré d’un tema que per ara, no havia parlat gaire. Així, aprofitaré per començar a parlar d’ell a partir d’aquest moment. El tema és: les emocions.

Nou quadrimestre ha començat, i això significa que hi han unes noves assignatures en aquest segon any de carrera. Una de elles, que és el motiu per el qual vaig a tractar un nou tema en aquest bloc, és l’assignatura de l’educació socioemocional.

Imatge pròpia.
Emoció alegre d'un infant.

Què penseu que és? De què creieu que tracta? Reflexionant una mica, alguna cosa hi pensareu sobre ella, i segur que encertareu en alguns aspectes. Doncs bé, jo al primer moment, pensava que tractava de com tractar les emocions a l’escola i també, com poder controlar-les nosaltres mateixos. 

Hi esteu d’acord? He de dir que mal encaminada no hi estava. Al llarg del transcurs de l’assignatura m’adonaré del què tracta profundament i per tant, al finalitzar-la podreu comprovar si estava encertada o no i si la vostra opinió era també l’adequada. 

Creieu que estarà interessant? Segur que sí. De fet, el professor ens va preguntar el primer dia de classe, quina emoció ens causava l’assignatura d’educació socioemocional, i la meva resposta fou la següent: Per una banda, tinc molta il•lusió per a començar, ja que tracta un tema que m’agrada molt, el trobo molt interessant, degut a que penso que les emocions formen part de la construcció de l’ésser humà, considero que són primordials i per tant, ens ajuden a créixer, a crear el nostre camí, a ser nosaltres mateixos. Però, per altra banda, tenia una mica de preocupació perquè comença altre quadrimestre carregat de molta feina que, a vegades, em provoca ansietat.

Així doncs, respecte a l’assignatura sento curiositat, il•lusió i interés. I parlant d’emocions que em causa l’assignatura… Què creieu que són les emocions? Us deixaré temps per a pensar-hi, ja que en aquesta entrada no us parlaré de la seva definició, però sí que m’agradaria que les classifiquéssim.

 -Il•lusió: Considero que la il•lusió és positiva ja que gràcies a ella podem descobrir noves coses i ens dóna força per aconseguir fer allò que volem, i per tant, estar feliços.

-Interès: Penso que és una emoció positiva perquè al igual que l’emoció, ens permet experimentar i descobrir tot el que ens envolta i ens impulsa a aconseguir-ho. 

-Curiositat: He classificat aquesta emoció en ambigua ja que pot ser el resultat d’un estímul tant positiu com negatiu. 

D’aquest mode, i dit això, ja teniu una presentació sobre les meves entrades (que espero amb molta il•lusió que us agradin), que durant un temps tractaran sobre les emocions: Un món que antigament estava mal vist i apartat de la societat i que, poc a poc, s'està començant a descobrir, donant lloc a la seva expressivitat màxima. 

D’aquesta forma, les emocions ja comencen a ser treballades en moltes escoles, facilitant així, una bona gestió d’elles. 

*Per tal de que l’espera cap a la següent entrada no es faci esperar tant, us deixo dos vídeos que he trobat i que penso que vos agradaran (els dos són del programa Redes): 

       

  

Per altra banda, avui també m’agradaria comentar-vos breument el que varen explicar a una conferència que vaig anar el passat divendres 22 de febrer. La conferència s’anomenava 'La importancia de poner límites a los hijos: ¿por dónde empezamos?', explicada per una psicóloga eivissenca, na Laura Cardona, en el Palau de Congressos de Santa Eulalia. 

En ella es varen parlar temes per a la formació de la personalitat del nen i la seva estabilitat emocional, com per exemple la importància de posar límits als infants, el perill de la sobreprotecció, i el càstig. 

Així, la psicòloga va començar explicant que actualment es pateix una crisis d’autoritat, va remetre la importància d’educar des del principi, va destacar el paper fonamental dels pares de posar límits als seus fills i del perill de no posar-los; va continuar parlant del càstig, del perill d’utilitzar la violència, al igual que també del perill de la sobreprotecció; i, va acabar exposant sobre el fet de que els pares són els models per als fills, a més de facilitar una proposta d’estil d’ensenyament (l’estil democràtic).

Per a finalitzar la conferència, que va durar una hora i mitjà aproximadament, va donar pas al temps de preguntes i dubtes. Per a mi, moltes de les seves explicacions les vaig interessants (com per exemple quan va parlar de que s’ha d’educar des del principi ja que ajuda als infants a estructurar la seva personalitat i els preparar per al futur, o quan va proposar un estil d’ensenyament democràtic, entre altres temes), però també he de dir que penso que li va donar massa importància al càstig, és a dir, va establir-ho com un dels mètodes més correctes per a resoldre els diversos conflictes que hi existeixen i, sincerament crec que hem podem trobar d’altres més adequats.

Malgrat això, hi vaig quedar molt satisfeta amb la conferència. 

 Ara sí, un cop anomenat tot el que volia dir avui, em disposo a finalitzar aquesta entrada,

Fins aviat.