"Si siento depresión, cantaré. Si siento tristeza, reiré. Si me siento enfermo duplicaré mi trabajo. Si siento miedo seguiré adelante. Si me siento pobre pensaré en la riqueza. Si me siento insignificante recordaré mis metas".
Benvolguts a tots i totes de nou!
Avui la meva entrada de
Socioemocional està centrada en un vídeo de la sèrie “Baby Human”, anomenat
Sentir, que vàrem veure a classe el passat dimarts.
Al llarg de la visualització del vídeo, vaig prendre
apunts i notes que considerava d’interès i importants per a tenir en compte en
tot el referent a aspectes de les emocions (centrats en l’educació infantil).
A continuació, m’agradaria per mitjà del que he vist, i
del que sé fins avui de les emocions, contestar a les següents preguntes:
- Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?
- Un mes de vida: un somriure és un acte reflex.
- Un mes de vida: és comunica mitjançant acaricies (mare/pare-fill).
- En poc mes d’un mes de vida: si gaudeix, pot donar lloc a un lleu somriure
(deixa poc a poc de ser un acte reflex).
- Si el nadó no estableix vincles des del naixement, tardarà més en somriure.
Necessita estima dels seus familiars.
- Als 4 mesos: El nadó plora perquè desitja alguna cosa (expressa la seva
necessitat). Plorar és una forma de dir als adults com es senten.
- Les emocions són el primer llenguatge de la infància. La seva
expressivitat depèn de cadascun.
- La cura dels infants està molt influenciada pel caràcter en el qual han
estat ensenyats.
- El caràcter es modifica, canvia, reajusta, segons la persona.
- L’orgull es pot expressar de moltes formes.
- L’infant arriba al món amb un caràcter propi, però el temperament depèn
també de l’entorn en el qual viu.
- L’estima és el sentiment més important.
 |
| http://www.flickr.com/photos/scratch_n_sniff/2077603255/sizes/m/in/photostream/ |
- Quins aspectes t’aporten nous coneixements?
- Als 3 mesos: es produeix un gran canvi emocional, ja que sorgeix el
somriure social del nadó. A més, es comuniquen per mitjà de sorolls i sons.
- Als 3 mesos: els nadons són capaços d’expressar sorpresa, frustració, ira,
alegria i tristesa.
- El nadó es capaç de reconèixer les emocions dels seus pares. Alguns són
capaços d’associar les emocions amb les cares. El nadó aprèn a interpretar les
emocions de la seva mare a les 12 setmanes, el d’un desconegut unes setmanes
després i, el del seu pare, encara més tard.
- Massa carícies poden ser estressants per al nadó.
- El nivell de risc que assoleixen, depèn de les seves característiques
individuals.
- Als 10 meses, els infants aprenen a cercar consells en les expressions
dels seus pares (aquests, són conscients d’això).
- Els nadons són capaços de desviar la seva atenció quan la tensió que
sofreixen és desagradable. Així, les emocions poden regular-se amb distraccions
externes i sent treballades.
- Al voltant dels 24 mesos, adquireixen habilitats i estratègies pròpies per
a superar la por.
- Les emocions morals són la vergonya, l’orgull, l’autoconsciència,...
- També, als 2 anys apareix l’autoconsciència.
- La sensació de vergonya apareix quan l’infant es reconeix a si mateix.
També, es troba relacionada amb el caràcter del nadó.
- Quan el nadó es conscient dels seus propis mèrits i fracassos, pot sentir
vergonya i orgull.
 |
| Autoconsciència. http://www.flickr.com/photos/samanthasteele/3984177492/sizes/m/in/photostream/ |
- Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió?
- El primer aspecte que trobo susceptible de discussió és l’exactitud que
estableix el vídeo en l’edat que els infants han d’assolir algunes actituds, ja
que com ja sabem, cada infant té el seu propi desenvolupament i procés d’aprenentatge,
al igual que té les seves característiques individuals i es troba influenciat
pel seu entorn (els agents socials repercuteixen en la persona).
- El segon aspecte que trobo que pot conduir a debat és el fet de que els
nadons reconeixen abans les expressions de la seva mare i les d’un desconegut,
que les del seu pare. És un fet que m’ha sorprès moltíssim. En el vídeo es dóna
una justificació d’això: els nadons reconeixen abans les expressions de la mare
perquè les dones expressen més les emocions que els homes. Hi estic d’acord,
encara que és una generalització perquè també hi ha homes que expressen més que
dones. Però, estic en desacord una mica perquè també depèn de la relació que
tingui el nadó amb la seva mare i amb el seu pare. Tal vegada, per exemple, el
nen no té aquell moment de prendre pit amb la mare i a més, aquesta sempre es
troba treballant, però, en canvi el pare, és la persona que es troba més estona
amb ell, li dóna el biberó sempre ell,... En aquest cas, suposo que l’infant
reconeixerà abans l’expressió del seu pare que de la seva mare. Així doncs,
penso que encara que en general sol ser la mare, sobretot dependrà de la
relació que té el nadó amb la seva mare i amb el seu pare, des del seu
naixement.
- Altre aspecte a destacar per a debat és el temperament. És innat o s’adquireix
per influència de l’entorn? Aquí està el debat. En la meva opinió, el
temperament és innat, és a dir, cada infant neix amb un temperament, però a
mesura que creix, adquireix un caràcter o un altre per influència de l’entorn.
- Per últim, també voldria ressaltar el fet següent: l’expressió d’un infant
també pot variar segons el context en el qual es trobi. Per exemple, l’infant
plora per expressar les seves necessitats, però segons on el context en el qual
es trobi (i segons la seva edat), pot ser opti per no plorar o no expressar el
plor de la mateixa manera. Una cosa està clara: l’infant no es comporta igual a
casa com a l’escola. D’això, també hem de ser conscients els adults.
- Quina funció compleixen les emocions morals?
Jo considero que les emocions moral tenen la funció d’ajudar a l’infant a
conèixer-se a si mateix, a que sigui conscient dels seus fracassos i els seus
mèrits, a que es marqui una sèrie d’objectius (possibles d’aconseguir) i que
pugui complir-los, per així, arribar a formar-se com a persona i aconseguir una
estabilitat emocional.
*El següent document tracta sobre elles:
- Reflexió global del vídeo.
Així, havent visualitzar aquest vídeo i contrastant-lo
amb la teoria que ja tenia prèviament i que he assolit aquests primers dies de
l’assignatura de Socioemocional, he pogut reestructurar els meus coneixements
respecte al tema i assolir de nous.
A l’hora d’observar el vídeo, he quedat molt
impressionada per les investigacions que han fet dels infants i sobretot, per
la resolució d’aquestes.
M’ha sorprès molt (com ja he dit anteriorment) saber
que els infants poden arribar a conèixer les expressions de la seva mare abans
que la del seu pare, al igual que la d’un desconegut, i saber que tan sols a
les 12 setmanes ja són capaços. Ho trobo molt interessant, ja que com a futures
mestres hem de tenir molta cura amb les nostres expressions i els nostres sentiments,
i separar el que portem de casa amb el que tenim a l’escola (personal Vs professional).
A més, s’ha de tenir en compte que els infants cerquen consell en les
expressions dels pares i adults, una expressió inadequada en un moment crucial,
pot arribar a ser molt perjudicial per a l’infant (mai hem d’oblidar que les
mestres formen part del caràcter que adquireix el nen).
Per altra banda, també m’ha impressionat i m’ha fet
reflexionar és la capacitat que tenen els infants per a regular la seva por en
moments que senten perill. Els pares, solen sobreprotegir als infants en
aquests moments i amb això aconsegueixen que els infants no arribin a ser
capaços d’afrontar els seus problemes per si sols. No se’ls hi dóna autonomia.
Regular la por per mitjà de distraccions externes, és un mode molt simple i
eficaç que els ajuda a poder seguir endavant en certes situacions. Així, poc a
poc, faran front a les adversitats.
Per acabar, el vídeo també m’ha fet adonar-me i pensar sobre
les emocions morals. És evident que cada infant presenta unes característiques
pròpies, però tots en certa mesura, senten vergonya, orgull, enveja,... Quan
els infants són conscients de si mateixos, i dels seus fracassos i mèrits,
arriben a sentir les anomenades emocions morals. Així, un infant comença a
tenir autoconsciència.
D’aquesta manera, aquest vídeo de “Baby Humans” m’ha fet
adonar-me de la gran evolució i de la importància dels primers anys de vida
d’una persona. En ells, l’adult pren un paper fonamental, ja que és qui
contribueix, en gran mesura, en la construcció del caràcter de l’individu, i
ajuda a afrontar d’una manera o una altra les dificultats. Per tant, l’adult ha
de ser molt conscient de la seva influència sobre l’infant.
 |
| Foto propia |
Després d’haver contestat aquestes preguntes i de
mostrar-vos els coneixements que assolit i la meva opinió, vos recomano que
visualitzeu el vídeo i contrasteu la vostra opinió amb la meva. Hi esteu d’acord?
Per últim, us proporciono els següents vídeos perquè penso
que són d’interès. A més, tracten d’aspectes relacionats amb les emocions:
També, recomano llegir el següent llibre: "El desarrollo de los niños, paso a paso" Escrito por Marta Sadurní i Brugué,Carles Rostàn Sànchez,Elisabet Serrat i Sellabona
Per donar per finalitzada aquesta entrada, m’acomiado amb una cançó sobre les emocions.
FINS AVIAT!
No hay comentarios:
Publicar un comentario